La veritat no s’imposa, sinó que es proposa; i el bé no crida, sinó que atrau.
L’evangeli que acabem d’escoltar ens presentava una escena breu, però densa: un Jesús tan absorbit per la seva missió que no té ni temps per menjar. I això provoca dues reaccions molt diferents: per una banda, l’atracció de la gent que se li acosta en massa; per l’altra, la incomprensió dels seus que el van a buscar perquè pensen que ha perdut el seny. Fer el bé, donar-se del tot, o viure fidelment la voluntat de Déu, paradoxalment acaba sent llegit com una exageració o com una mena de desordre. Però Jesús no respon a aquesta incomprensió ni defensant-se ni rebaixant el seu compromís: simplement, continua endavant com si res. Perquè la seva autoritat no neix del reconeixement dels altres, sinó de la fidelitat al Pare. I això ens revela una veritat profunda: que no cal que el camí de Déu sigui entès perquè sigui més veritable. Potser per això Jesús va preferir ser mal entès, que no pas deixar de ser fidel a la missió que havia rebut.
Avui, a més, la litúrgia ens convida a mirar aquest evangeli a la llum del testimoni de sant Francesc de Sales. Ell també va viure en un context difícil: la ciutat de Ginebra que entre els segles XVI i XVII era majoritàriament calvinista. Era un context marcat per tensions, divisions i incomprensions, en el que el seu estil pastoral —marcat per la paciència, la dolcesa i el respecte, no sempre era comprès ni valorat. En aquell temps de confrontacions dures, alguns podien pensar que aquell bisbe era massa tou, poc contundent, fins i tot ingenu. Però sant Francesc de Sales, com Jesús, no va canviar de camí per agradar ni per imposar-se: va perseverar en una manera d’anunciar l’Evangeli que naixia de la convicció que la veritat no s’imposa, sinó que es proposa; que el bé no crida, sinó que atrau. En ell veiem com la incomprensió forma part del camí de la fidelitat.
L’evangeli i el testimoni de sant Francesc de Sales ens interpel·len avui directament. També nosaltres podem experimentar, en algun moment, que viure l’Evangeli amb coherència no sempre és ben entès: a la família, a la feina, o allà on ens moguem. Potser no es tracta de persecucions, però sí de comentaris, de silencis, o de mirades que qüestionen. I davant d’això podem sentir la temptació de rebaixar el compromís o de tancar-nos. Però sant Francesc de Sales ens mostra un altre camí: el de la perseverança humil: fer el bé sense fer soroll, mantenir la fidelitat sense endurir el cor, confiar que els plans de Déu no es mesuren per resultats immediats. Potser no tots estem cridats a fer grans gestes, però sí a tenir una coherència quotidiana viscuda amb pau. A la llum de l’evangeli d’avui, podem preguntar-nos si la nostra fe és prou forta per sostenir-se també quan no és compresa, i si sabem viure-la amb aquella dolcesa i fermesa que fan present el Crist enmig del món. Que l’exemple de sant Francesc de Sales ens ajudi a viure fidels a l’Evangeli, sense por de ser mal entesos i arrelats en l’amor.
Dissabte de la setmana II durant l’any – St. Francesc de Sales
