Nadal ens recorda que Déu ha vingut a nosaltres, i l’evangeli d’avui ens recorda que ara vol arribar als altres a través nostre.
Som a l’últim dia del temps de Nadal abans de la festa del Baptisme del Senyor que celebrarem demà, i la litúrgia ens convida avui a fer un nou pas en la contemplació del misteri que hem celebrat aquests dies. Després d’haver-nos aproximat al misteri de l’Encarnació des del punt de vista del pessebre, de la Mare de Déu, dels Mags i de les diverses manifestacions de Jesús, avui l’evangeli ens presenta Jesús a Natzaret, a la sinagoga del seu poble, llegint la paraula del profeta Isaïes. No fa cap miracle, no hi ha cap signe extraordinari; només una lectura i una afirmació decisiva: «Avui s’han complert aquestes paraules de l’Escriptura». El Nadal ens ha mostrat qui és Jesús, i avui comencem a entendre per a què ha vingut. L’Esperit del Senyor reposa sobre d’ell, no per a ell mateix, sinó per portar la Bona Nova als pobres, la llibertat als captius i la llum als qui viuen a la fosca. És una manifestació potser més discreta però igualment profunda: Jesús es revela com aquell que ha vingut a transformar la vida dels altres, començant pels més fràgils, i també la nostra pròpia vida.
Aquesta paraula no queda tancada en el passat, perquè la litúrgia ens la fa viva avui per a nosaltres. Igual com Jesús proclama que l’Escriptura es compleix en ell, cada celebració ens recorda que aquest mateix Esperit continua actuant avui en nosaltres. El Nadal que hem celebrat no s’hauria de quedar en un record emotiu d’uns fets ocorreguts fa dos mil anys, sinó que hauria de ser l’inici d’una vida nova per a cadascú dels qui som aquí, que es concreta en una missió. La primera carta de sant Joan ens ho ha dit amb claredat: estimar Déu no es pot separar d’estimar els germans. La fe que hem rebut no és feixuga, perquè neix de l’amor i es manifesta en l’amor; i per això quan el Senyor ens reuneix, ens parla i ens alimenta, és perquè aquesta paraula proclamada es faci vida en nosaltres.
I aquí és on la litúrgia d’avui ens interpel·la directament. El misteri que hem celebrat no s’acaba demà amb la festa del Baptisme del Senyor; al contrari, s’obre com una porta. Si hem acollit el Crist i ens reconeixem fills de Déu, estem cridats a continuar la seva missió. Potser no proclamarem grans discursos ni farem gestos espectaculars, però podem portar la Bona Nova amb la nostra manera de viure: estimant els qui tenim a la vora, acostant-nos als qui pateixen, dient una paraula que alliberi o oferint una presència que consoli. Nadal ens recorda que Déu ha vingut a nosaltres, i l’evangeli d’avui ens recorda que ara vol arribar als altres a través nostre. Avui doncs, és un bon moment per preguntar-nos què n’ha quedat dins nostre d’aquest temps de Nadal, i com podem prolongar-lo durant tot l’any amb la nostra vida. Demanem germans, com a fruit d’aquest temps, que el Senyor ens ajudi a viure com a fills seus, a deixar-nos guiar pel seu Esperit i a portar l’evangeli allí on siguem i a les persones que tinguem més a prop.
Homilia del dia 10 de gener
