Què en fem de la nostra vida?
«Gaudeix, jove, de la teva joventut», ens deia el llibre de l’Eclesiastès, a la primera lectura . I ho feia com una invitació a viure, a aprofitar el temps que tenim i a rebre la vida com un do, perquè el mateix text ens recordava més endavant que la vida és limitada i que un dia «la pols tornarà a la terra, on ja era, i l’alè se’n tornarà a Déu, que l’ha donat». Per això no es tracta simplement de gaudir de la vida i viure el moment, sinó de viure-la essent conscients d’on ve i cap a on va. És una idea que també ens ajuda a entendre l’Evangeli : els deixebles encara no comprenien què significava que Jesús fos entregat en mans dels homes, perquè encara no podien veure que —fins i tot allò que semblava una derrota, formava part del camí cap a la vida. I això també ens pot fer pensar en nosaltres: la nostra vida també és un do rebut de Déu amb tot el que conté; i la qüestió és: què en fem? “Què en fem de la nostra vida?” és una pregunta que ens podem fer avui en aquesta Eucaristia. Perqu...