La festa d’avui no ens porta altra cosa que alegria.
La primera lectura del llibre de l’Apocalipsi començava amb aquesta frase: «El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu». Aquesta imatge celestial de l’arca de l’aliança no és sinó un ressò d’una tradició jueva que volgué donar una explicació del que havia passat després de la invasió romana de Jerusalem de l’any 70 amb l’arca original, que guardava els manaments de la Llei a dins del temple de Jerusalem. Del que va passar amb l’arca original no se’n sap res, i alguns Rabins van voler subratllar la seva dimensió sagrada i indestructible, i creure que, encara que després de la humiliació de la destrucció del temple no se’n conegui el seu parador, l’arca continua preservada d’alguna manera perquè està destinada a durar fins al món futur. En altres paraules, per als autors jueus, l’Arca —com a senyal que era de la presència de Déu enmig del seu poble— era incorruptible; i com que la presència de Déu enmig del poble és perpètua, per aquest motiu l’Arca no pogué ésser destruïda i, fins i tot després de la desfeta de Jerusalem i de la profanació del Temple, el Senyor en tingué cura guardant-la amb Ell en el cel. Però els autors cristians, en canvi, agafant aquest “eco” de la tradició rabínica, de seguida van veure en el tema de l’arca de l’aliança la manera com Déu estava preparant el seu poble perquè pogués comprendre i acollir la figura de Maria: inaugurat un nou temps de la humanitat, d’ara endavant Maria seria l’Arca de la nova i eterna Aliança de Déu amb els homes. El títol d’“Arca de l’Aliança” aplicat a la Mare de Déu veu en Maria la plenitud i la superació de l’Antiga Aliança. Aquella antiga arca del Temple que contenia les taules de la Llei, el mannà i la vara d’Aaron que havia florit era una prefiguració de Maria, que portà en el seu si Jesucrist, la Paraula viva, el Pa de vida i el Gran Sacerdot. Igual que l’arca era el signe de la presència de Déu enmig del poble d’Israel, Maria és el signe i la portadora de la presència definitiva de Déu en el món.
I avui celebrem la seva Assumpció al cel, que és un fruit de la seva maternitat divina i una penyora de la nostra esperança en la resurrecció: allò que la Mare de Déu ja viu i visqué des del primer moment del seu traspàs, tots estem cridats a viure-ho a la seva imatge. I això ens dóna una gran esperança i consol, i ens anima a fer el nostre camí per la vida.
Tot cristià està també cridat a ser “arca de l’aliança”: a dur en el nostre interior la paraula de Déu, no només a sentir-la sinó a escoltar-la, integrar-la dins nostre i fer-ne vida. Tots estem cridats també a rebre i portar Déu en el nostre interior, cosa que fem quan rebem el sagrament, quan mengem el pa que és cos de Crist, i quan en les nostres obres i paraules tenim la intenció de fer present a Jesús en el món. Tots nosaltres tenim i ens alegrem de l’esperança en la resurrecció, de saber que amb la mort no s’acaba tot sinó que Déu ens ha cridat a un destí infinitament millor, a entrar en el seu regne de forma definitiva, a viure per sempre en l’eternitat de la seva presència. I no cal esperar a demà: la nostra vida actual, el nostre ara i aquí, allò que ens toca viure i fer cada dia, ja forma part de l’eternitat del cel, ja és d’alguna manera un pròleg del que algun dia viurem en plenitud. La festa d’avui, doncs, no ens hauria de dur res més que alegria: encara que vegem en el nostre món i al nostre voltant més problemes que una altra cosa, res del que passi no ens hauria de fer caure mai en el desànim o la tristor, perquè sabem que estem cridats a una esperança molt més gran que Déu ens donarà a tots de forma segura. Que la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu ens doni no només un respir en el camí, sinó que ens ajudi a relativitzar allò contra el qual no podem lluitar, a no deixar-nos aclaparar pels inconvenients o per allò que no és com voldríem que fos, i a posar la mirada en el goig etern del cel que ja podem començar a viure des d’ara si som “arca de l’aliança”, si sabem portar la paraula de Déu sempre amb nosaltres i fer-la present en les nostres accions i paraules.
L’Assumpció de la Mare de Déu
