L’Església ens proposa aquest any de fer un repàs a fons de la nostra vida.

La primera lectura que hem escoltat del llibre del Levític ens remetia a un temps molt antic, als començaments de tot de l’antic poble d’Israel. L’autor posava en boca del mateix Déu la institució de l’any jubilar, un temps sant, un temps de gràcia, que periòdicament havia de visitar l’antic poble d’Israel. És possible que al començament de tot la intenció d’instituir aquests anys fos simplement la de deixar descansar un any la terra, o bé en el context econòmic i social la mesura pretenia convertir en contractes d’arrendament totes les compra-vendes, per tal que el patrimoni no es dividís. Però poc a poc el costum dels anys jubilars va anar adquirint un altre significat més religiós i aquest costum va anar evolucionant de diferents maneres i adquirint nous significats. Poc a poc, es va anar establint una connexió entre la remissió dels deutes i el perdó dels pecats, i l’any jubilar es va convertir una ocasió de fer net, i en una oportunitat de tornar a començar retornant les coses al seu lloc. En el fons retornar la propietat de la terra als seus antics amos, igual que el fet de concedir la llibertat als esclaus cada cinquanta anys, era una manera de subratllar la idea que el veritable propietari de la terra era Déu, ja que nosaltres només ens servim temporalment d’allò que Déu ens ha deixat.

Aquest antic costum del poble jueu, segles més tard va passar al cristianisme. L’any 1300, el papa Bonifaci VIII va promulgar per primer cop un any jubilar, i és a partir de l’any 1475 que els anem celebrant regularment cada 25 anys, els anys rodons com fem ara aquest 2025.

Sempre podem acudir a Déu i demanar-li perdó, i ell sempre ens el concedirà; però l’any jubilar com el que estem celebrant, ens convida a fer-ho de manera més profunda: l’Església ens proposa que durant aquest any fem un repàs a fons de la nostra vida, revisem la direcció del nostre camí personal, i ens fem bons propòsits que ens ajudin a fer-lo de manera sempre més cristiana, amb l’objectiu d’arribar cap a Déu. Les condicions per guanyar el jubileu ja les sabem: pelegrinar a un dels llocs determinats per a tal efecte (com és aquí Montserrat), fer una obra de misericòrdia, pregar per les intencions del sant Pare, rebre els sagraments del perdó i de l’eucaristia, i sobretot fer-ho ben sincerament i de cor, amb la voluntat de continuar caminant cap a Déu de la manera que ens proposa l’evangeli. Si ho fem a consciència, Déu no només ens donarà el perdó sinó també una ocasió d’aprendre dels nostres errors, una nova oportunitat de tornar a començar i retornar al camí que ens ha de dur a una felicitat plena —si és que ens n’havíem allunyat. L’indicador que ens farà saber si som en el camí serà l’alegria que rebrem, i que dóna nom a l’any jubilar: estarem contents de ser cristians i de sentir-nos estimats per Déu, per aquest Déu que ens estima i ens acull un cop i un altre malgrat la nostra feblesa i el nostre pecat.

Dissabte XVII durant l’any / I
Lv 25,1.8-17.