Jesús ens anima a seguir-lo amb humilitat.
Poc abans de patir la seva passió i mort, Jesús entrà a Jerusalem i visità el Temple. Allà es va trobar amb els sectors més influents del judaisme del seu temps i va dialogar amb ells. I a rel d’aquells diàlegs, ens va deixar alguns dels ensenyaments més importants que va pronunciar. El fragment de l’evangeli que ens ha estat proclamat avui s’emmarca en aquest context: després de parlar amb fariseus i Mestres de la Llei, Jesús s’adreça a la gent i als seus deixebles i els mostra la seva opinió sobre tots ells. Però no ho fa per pura crítica o simplement per parlar malament d’ells, sinó amb la intenció d’assenyalar-nos quin és el camí de la nostra salvació: «compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan». Tot i ser hipòcrites, també en els ensenyaments dels fariseus i els Mestres de la llei hi havia una part de veritat que calia observar; però era important destriar el gra de la palla. I un dels ensenyaments que Jesús desgranà com a fruit d’aquests diàlegs és el curt fragment que avui hem llegit ens parlava de la humilitat, l’actitud que ha de tenir el nostre cor per poder acollir la paraula de Déu. El nostre interior hauria de ser permeable com la terra que acull la llavor, com indica l’etimologia de la paraula humilitat (que ve de “humus”, que en llatí volia dir “terra”). «Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit», ens deia, com una invitació a no pensar que ho sabem tot, sinó que hem d’estar oberts per acollir el que Jesús ens demana, i ens du cap a la salvació.
Aquest ensenyament sobre la humilitat, fou el que seguí santa Rosa de Lima, la memòria de la qual avui celebrem en aquesta eucaristia. Fou la primera santa canonitzada en el continent americà, que visqué a cavall entre els segles XVI i XVII, una època marcada per la Reforma i la Contrareforma. En aquell moment, mentre Europa vivia les guerres de religió, Amèrica es convertia en una nova terra de missió on l’Església es desplegava amb força mitjançant missioners i màrtirs. I la vida de santa Rosa és un exemple de com la predicació de l’evangeli arribà a fons en el cor de les persones. La humilitat que Jesús ensenyà es reflectí profundament en la vida de la jove santa Rosa, tant en l’actitud interior de rebuig de l’orgull i la vanitat, com en accions concretes de senzillesa, servei i discreció. Santa Rosa de Lima visqué la humilitat de moltes maneres: acceptà la pobresa amb senzillesa i ajudà la seva família sense queixar-se. Per evitar la vanitat, dissimulà la seva bellesa i rebutjà els elogis i els honors. Tot i el seu desig de consagrar-se a Déu, obeí sempre els seus pares amb paciència. Amb caritat serví pobres i malalts, en els quals hi veié el rostre del Crist, i preferí portar una vida retirada i senzilla en una petita cel·la més que no pas fer-se veure o buscar els honors de la fama.
Totes aquestes actituds que Santa Rosa visqué, i que estan en línia amb el que Jesús ens volgué ensenyar quan contraposava la humilitat amb l’actitud orgullosa i hipòcrita dels fariseus i els Mestres de la Llei, són també bones per a nosaltres avui: Jesús ens anima a seguir-lo amb humilitat, servint els altres amb discreció, fent allò que ens toqui amb esperit de servei i no pas per buscar un reconeixement públic o l’èxit social. Germanes i germans, demanem com a fruit d’aquesta Eucaristia que, com Santa Rosa de Lima, aprenguem a viure amb humilitat i amor, servint als altres sense buscar reconeixement, i deixant que Déu sigui el veritable centre de la nostra vida.
Dissabte XX durant l’any – Sta. Rosa de Lima.
