En qui posem la nostra confiança?
Les dues lectures d’avui semblen parlar de coses molt diferents, però en realitat plantegen una mateixa pregunta: en qui posem la nostra confiança? A la primera lectura, el poble de Judà s’allunyà de Déu després de la mort del sacerdot Jojadà. Oblidaren tot el bé que havien rebut i buscaren altres seguretats. I quan el profeta Zacaries els advertí que aquell camí no els duria enlloc i els transmeté la paraula del Senyor, no l’escoltaren; al contrari, el feren morir. En abandonar Déu, acabaren descobrint que allò en què havien posat la confiança no els podia salvar. L’evangeli, en canvi, ens planteja la mateixa qüestió d'una altra manera. En altres llocs Jesús demana prudència, previsió i seny; i avui no ens convida pas a actuar sense responsabilitat o a viure despreocupadament, sinó que ens recorda que la preocupació principal de la nostra vida hauria de ser cercar primer el Regne de Déu. Perquè quan una persona posa tota la seva esperança en les coses materials, acaba servint-les; però quan posa Déu al centre, tot allò que necessita acaba trobant el seu lloc. Aquesta és la confiança que Judà va perdre, i que Jesús avui ens convida a recuperar.
I avui que celebrem la memòria de la Mare de Déu, ens adonem que aquesta mateixa actitud és la que trobem en Maria. Ella no sabia què li comportaria el camí que Déu li proposava, ni podia preveure totes les dificultats que hauria d’afrontar; però va confiar. No perquè fos imprudent o inconscient, sinó perquè havia entès que la seva vida estava en mans d’un Déu fidel. Per això el seu «sí» és una expressió profunda de confiança. I aquesta mateixa confiança és la que celebrem en cada Eucaristia. Nosaltres tampoc no sabem què ens portarà el futur, però cada vegada que venim davant del Senyor, recordem que la nostra vida no depèn només dels nostres càlculs o de les nostres previsions, i posem de manifest la nostra confiança en què Déu continuï sostenint-nos amb la seva Paraula i amb el pa de vida que rebem a la seva taula.
L’evangeli d’avui, doncs, no és una invitació a viure com si res no importés, ni a desentendre’ns de les nostres responsabilitats. El que Jesús ens demana és que ordenem bé les nostres prioritats. Moltes vegades gastem una gran quantitat d’energies preocupant-nos per coses que no podem controlar, mentre dediquem menys atenció a allò que realment dona sentit a la vida. I en el fons, per sobreviure no necessitem tant com sovint pensem; però per viure de veritat sí que necessitem estimar, servir, confiar i deixar-nos estimar per Déu. La pregunta important no és “què menjarem o què ens posarem”, sinó “al servei de què posem la nostra vida”. Si busquem primer el Regne de Déu, la resta trobarà la seva justa mesura. Maria ho va entendre i ho va viure així; demanem avui de saber viure amb aquesta mateixa confiança que ella tingué, sabent-nos a les mans de Déu.
Dissabte de la setmana XI durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte
