Jesús ens demana que siguem llum i testimoni de Déu enmig del món.
A l’evangeli d’avui Jesús diu als seus deixebles que són «la sal de la terra» i «la llum del món». Amb aquestes imatges tan senzilles, el Senyor no presenta els seus deixebles com un grup apartat del món, sinó com una presència capaç de donar gust i il·luminar la realitat que els envolta. La sal transforma allò que toca i la llum existeix perquè els altres hi puguin veure, i així és també la vida cristiana: Jesús no ens crida només a aprendre unes veritats, sinó a deixar-nos transformar per la seva Paraula fins al punt que la nostra vida esdevingui un signe de la seva presència per als altres.
I això és el que va fer sant Efrem, diaca i doctor de l’Església, que avui recordem. Va viure a Síria al segle IV, i dedicà la seva vida a aprofundir en la Paraula de Déu i a transmetre-la amb la predicació, els himnes i la poesia. Per a ell, la Paraula de Déu era un tresor inesgotable del qual sempre se’n podia descobrir alguna cosa nova. I aquesta mateixa Paraula és la que avui continua ressonant enmig nostre en aquesta celebració. La litúrgia no només ens recorda unes paraules dites fa molts segles, sinó que és per a nosaltres la veu del Senyor que continua parlant al seu poble. Cada Eucaristia és una invitació a deixar-nos il·luminar de nou per Crist, que és la llum veritable. I quan escoltem la seva Paraula i rebem el seu Cos i la seva Sang, el Senyor transforma a poc a poc el nostre interior perquè també nosaltres puguem esdevenir llum per als altres. Sant Efrem entengué molt bé aquesta força transformadora de la Paraula, i per això no es limità a estudiar-la, sinó que la convertí en pregària i en cant, perquè arribés al cor de les persones.
I de la mateixa manera que no es pot amagar un poble dalt d’una muntanya, tampoc no es pot amagar una persona que s’hagi deixat il·luminar per la Paraula de Déu. I precisament això és el que Jesús demana als seus deixebles: que siguem llum i testimoni de Déu enmig del món. Són paraules que avui ressonen d’una manera especial aquí, a Montserrat; perquè hi ha moments en què una muntanya esdevé encara més visible i demà moltes mirades s’hi adreçaran d’una manera especial; però allò que realment dona llum a l’Església no són els grans esdeveniments, sinó la fidelitat senzilla dels qui intentem viure l’evangeli amb autenticitat. Sant Efrem ho va fer deixant-se transformar per la Paraula i transmetent-la amb la bellesa dels seus himnes, però també amb la seva manera de servir. I nosaltres també estem cridats a fer present aquesta llum, sobretot a través de les coses petites de cada dia. Demanem al Senyor que siguem dels qui saben escoltar la seva Paraula i es deixen transformar per ella fins al punt que la nostra vida doni una mica de claror als qui cada dia se’ns apropen.
Dimarts de la setmana X durant l’any / II – St. Efrem
