Sant Antoni de Pàdua i la necessitat de donar una resposta clara i coherent a la crida de Déu.
Les lectures d’avui ens parlen de la necessitat de donar una resposta clara i coherent a la crida de Déu. A la primera lectura, Eliseu és cridat mentre fa la seva feina quotidiana: estava llaurant el camp darrere dels bous, i la trobada amb el profeta Elies transforma completament la seva vida. Quan Elies li tira el mantell al damunt, Eliseu comprèn que Déu el convida a seguir un camí nou i la seva resposta és radical: mata els bous, crema l’arada i segueix el profeta. És un gest ple de significat: no es guarda res per poder tornar enrere. I l’evangeli apunta en la mateixa direcció quan Jesús diu: «Digueu sí quan és sí, no quan és no». El Senyor no parla només de no jurar, sinó d’una manera de viure amb autenticitat i transparència interior. La fe no consisteix en grans discursos ni en paraules complicades, sinó en dur una vida coherent i ser capaç de respondre amb generositat quan Déu passa i ens demana una resposta.
Sant Antoni de Pàdua, que avui recordem, va viure també aquesta experiència. Nascut a Lisboa a finals del segle XII, primer fou canonge regular i portava una vida estable i dedicada a l’estudi. Però quan conegué el testimoni dels primers franciscans martiritzats al Marroc, sentí que Déu el cridava a deixar enrere aquella vida segura per seguir Crist d’una manera més radical. Entrà als franciscans i es convertí en un gran predicador de l’evangeli. Però la força de sant Antoni no venia només de la seva intel·ligència o de la seva eloqüència, sinó sobretot del fet que la seva vida confirmava allò que anunciava. Parlava amb autoritat perquè abans s’havia deixat transformar per la Paraula de Déu.
Pot ser que també nosaltres hàgim rebut alguna vegada aquesta invitació del Senyor en algun moment de la nostra vida. Sense anar més lluny, el mateix papa Lleó ens ho ha recordat aquests dies durant la visita, quan ens demanava “que fóssim una Església capaç de construir unitat, comunió i pau a través d’un testimoni creïble i senzill”. Perquè allò que realment dona força a l’evangeli no són només les paraules, sinó una vida transformada per Crist. I moltes vegades el més difícil no és entendre què ens demana Déu, sinó decidir-nos a respondre-hi de debò. Sovint voldríem mantenir obertes totes les possibilitats, reservar-nos una sortida o no complicar-nos gaire la vida. Però Eliseu crema l’arada, i Jesús ens demana que el nostre «sí» sigui clar. Sant Antoni també va entendre que seguir l’evangeli no és només admirar-lo, sinó deixar que transformi la nostra vida concreta. I aquest és l’exemple que avui se’ns proposa: viure amb veritat, sense dobles llenguatges, fent que allò que creiem es noti en la manera de tractar els altres, de treballar, de servir i de construir comunió. Demanem al Senyor que ens concedeixi aquesta senzillesa i coherència interior que fan creïble la fe, i permeten a l’evangeli de fer-se present en el món.
Dissabte de la setmana X durant l’any / II – St. Antoni de Pàdua
1Re 19,19-21 / Mt 5,33-37.
