Què significa ser dels qui creuen en Jesús?
El profeta Ezequiel, en la primera lectura, anunciava un projecte de pau i unitat per al poble d’Israel. Era un projecte que només podia florir si els homes estaven disposats a escoltar Déu i a confiar-hi de tot cor. I era també un missatge d’esperança que connectava amb l’evangeli, que començava dient que molts van creure en Jesús, però altres no. I aquests que no van creure, sovint guiats per la por, l’orgull o la violència, van portar Jesús cap a la mort. Això ens mostra que la fe té conseqüències reals per a nosaltres i per als altres: creure comporta obrir-se a Déu i actuar amb cor sincer, acollint els valors del Regne, mentre que rebutjar-lo pot portar a la injustícia, al sofriment i a la divisió. I aquest contrast ens interpel·la directament: On som nosaltres? En la fe i en la resposta a Déu encara que no entenguem tot el camí o visquem moments de dubte i dificultat? O ens allunyem, deixant que l’ego i la por decideixin per nosaltres?
La Quaresma que ara acabem ens ha cridat precisament a això: a convertir-nos, a ser dels que creuen, a obrir el cor a Déu i a allunyar-nos d’actituds com les dels fariseus, que pensaven que tot depenia d’ells i que jutjaven i dividien. L’Eucaristia ens ofereix avui aquesta oportunitat concreta de posar-nos davant Déu tal com som: amb les nostres forces i febleses, amb els encerts i els errors, amb la nostra fe i els nostres dubtes. Com Jesús es va fer present entre els qui creien i els qui no, i va ser incomprès per alguns, també nosaltres podem trobar-nos en situacions difícils o ser mal entesos per voler seguir la voluntat de Déu. Però aquí se’ns recorda que la fe és un do que transforma la vida: els qui confien en Ell són acollits, guiats i sostinguts en el camí de la conversió. Cada celebració eucarística és una invitació a renovar aquesta decisió interior: volem ser dels qui creuen.
Quan després d’aquesta celebració tornem a la nostra vida quotidiana, podem preguntar-nos: què significa ser dels qui creuen? Hauria de significar triar sempre aquelles actituds que apropin i uneixin, que portin pau encara que sigui difícil; hauria de significar saber reconèixer els errors, reconciliar-nos amb qui ens costen, ajudar sense esperar reconeixement, i actuar amb humilitat i sinceritat. Avui, a les portes de la Setmana Santa, tenim l’oportunitat de fer un balanç interior: veure si la nostra conversió ha avançat i estem preparats per la Pasqua. Som cridats a entrar en la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesucrist amb un cor sincer, decidits a ser dels qui creuen, a acollir la gràcia i a deixar que aquesta transformi cada acte, cada relació i cada elecció de la nostra vida. Així, podrem viure la Pasqua amb esperit viu, amb esperança i amb fidelitat, sabent que Déu ens acompanya sempre, fins i tot en la incomprensió i el sofriment.
Homilia del dissabte de la setmana V de Quaresma.
