Maria ens ensenya a deixar que Déu entri en la nostra vida i la transformi des de dins.
Les dues lectures que ens acaben de ser proclamades tenen un nexe d’unió, que és la fe. La grandesa de Maria, tot i ser la mare de Jesús, no rau només en el vincle físic, sinó en la seva fe i en la seva adhesió a Déu: Maria és gran perquè ha cregut i ha guardat la Paraula de Déu. I sant Pau ens recorda que tots nosaltres som cridats a viure aquesta mateixa unió amb Crist per la fe i pel baptisme. A la primera lectura ens deia que, per la fe en Jesucrist, tots som fills de Déu, i que pel baptisme ens hem revestit de Crist, fins al punt que tots som una sola cosa en ell. Però ser fills de Déu no es queda només en la fe: un cop hem cregut, estem cridats a viure com a fills seus, deixant que Crist transformi la nostra manera de pensar, de mirar i d’actuar. I és aquí on podem entendre les paraules de Jesús a l’evangeli d’avui: «Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden». No n’hi ha prou d’escoltar la Paraula de Déu; cal també guardar-la, acollir-la, fer-la nostra, de tal manera que arreli en nosaltres i doni forma a la nostra vida.
I això és el que intentem fer cada cop que participem de l’Eucaristia. I avui ho fem d’una manera especial, perquè la memòria de Santa Maria en dissabte ens convida a contemplar Maria com aquella que va acollir la Paraula de Déu d’una manera única: la va escoltar, la va creure i la va guardar en el seu cor, fins al punt que aquella Paraula es va fer carn en les seves entranyes. Quan Jesús va respondre a la dona que proclamava sortosa la seva mare, va assenyalar allò que la fa veritablement gran i que tots nosaltres també podem viure: no solament haver escoltat la Paraula de Déu, sinó haver-la acollit i guardat. I això és el que avui i ara podem fer també nosaltres.
Cada vegada que sortim d’una celebració, estem cridats a seguir l’exemple de la Mare de Déu: Maria ens ensenya a deixar que Déu entri en la nostra vida i la transformi des de dins. Preguntem-nos, doncs, si cadascun de nosaltres està seguint aquest model. La Paraula de Déu que aquí escoltem, la deixem passar de llarg o realment passa a formar part de nosaltres mateixos? La guardem en el cor i deixem que orienti les nostres decisions, les nostres relacions i la manera com vivim cada dia? No és fàcil, perquè sovint cal meditar-la i no sempre entendrem a la primera què ens demana Déu; tampoc no sempre ens serà fàcil posar-la en pràctica. Però sempre podem conservar la Paraula, tornar-hi i deixar que ens acompanyi. Serà així com viurem «revestits de Crist» i cada dia serem una mica més fills de Déu i germans entre nosaltres. I no solament creixerem en la fe, sinó que amb les nostres obres farem visible als altres que tots som una sola cosa en ell. Demanem a Maria que ens ensenyi a guardar la Paraula, perquè, revestits de Crist, siguem cada vegada més una sola cosa en ell.
Dissabte XXVII durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte.
