"És millor ser cristià sense parlar-ne, que parlar-ne sense ser-ho".
Avui ens ha estat proclamada com a primera lectura la carta de sant Pau als cristians d’Efes. I és la mateixa comunitat que, uns anys més tard, rebria una altra carta; en aquesta ocasió, de sant Ignasi d’Antioquia, considerat tradicionalment el tercer bisbe d’Antioquia, després de sant Pere i d’Evodi. En aquesta segona missiva hi trobem una frase que ens pot ajudar a entendre l’evangeli d’avui. Escriu sant Ignasi: «És millor ser cristià sense parlar-ne, que parlar-ne sense ser-ho» (Cf. Carta als efesis, 15,1). És una frase que ens fa pensar en les paraules de Jesús, que ens demana que el reconeguem davant dels altres. I és que reconèixer Crist no consisteix només a proclamar que creiem en ell, sinó a viure de tal manera que la nostra vida doni testimoni d’aquesta fe. I Jesús sap, per pròpia experiència, que això no sempre és fàcil; per això mateix promet l’ajut de l’Esperit Sant, que ens ensenyarà què hem de dir quan arribi el moment de donar testimoni. No es tracta, doncs, només de les nostres forces o de les nostres paraules, sinó de deixar que l’Esperit actuï en nosaltres.
Sant Ignasi va viure una convicció molt semblant a la que trobem en l’evangeli que avui ens ha estat proclamat, i la va portar fins a les últimes conseqüències. En la mateixa carta als efesis, demana que Crist parli en nosaltres i que l’Esperit Sant ens ensenyi a parlar de les coses de Crist. I és que ell mateix va donar testimoni de la seva fe fins al martiri; no pas perquè busqués el sofriment, sinó perquè volia romandre fidel a Crist per damunt de tot. I nosaltres, quan celebrem l’Eucaristia, escoltem la seva Paraula i rebem el seu Cos i la seva Sang, som convidats també a deixar que Crist habiti en nosaltres i que la nostra vida es vagi configurant cada vegada més amb la seva. Perquè aquesta predicació que Jesús adreçà als seus deixebles, i que sant Ignasi adreçà amb altres paraules als efesis, continua essent encara avui vàlida per a nosaltres.
I és que en les nostres vides, potser no tots som cridats a donar testimoni de la fe en circumstàncies tan extremes com les de sant Ignasi. Però sí que tots tenim ocasions de mostrar, amb les nostres paraules i les nostres obres, què significa per a nosaltres ser cristians. De vegades ho farem parlant obertament de la nostra fe; però segur que moltes altres vegades ho farem en la manera com tractem els altres, com afrontem les dificultats o com ens mantenim fidels a allò que creiem. I, quan no sapiguem què dir o com actuar, recordem que Jesús ens ha promès i ens dona l’ajut de l’Esperit Sant. Demanem, doncs, a l’Esperit Sant que ens ajudi a viure de tal manera que les nostres paraules siguin coherents amb les nostres obres i que, tant si parlem com si callem, la nostra vida doni testimoni de Crist.
Dissabte XXVIII durant l’any / II – St. Ignasi d’Antioquia.
