L’any litúrgic


Tots estem acostumats a mesurar el temps amb el calendari civil: l’any comença l’1 de gener, es divideix en dotze mesos i s’acaba el 31 de desembre. Però els cristians, a més d’aquest calendari, en seguim un altre: l’any litúrgic. És un calendari que se sobreposa al de cada dia, i ens ajuda a viure el pas del temps des de la fe.

Un any al voltant de Jesucrist

L’any litúrgic no gira al voltant de les estacions ni de les festes civils, sinó de la vida de Jesucrist. Al llarg de l’any anem celebrant els grans moments de la seva vida: el seu naixement, la seva vida pública, la seva mort, la seva resurrecció, el do de l’Esperit Sant i l’esperança del seu retorn. Així, cada any tornem a recórrer el mateix camí, no perquè vulguem recordar simplement uns fets del passat, sinó perquè aquests misteris continuïn transformant la nostra vida d’avui.

Quan comença?

A diferència de l’any civil, l’any litúrgic no comença al gener, sinó amb el primer diumenge d’Advent, quatre diumenges abans de Nadal. A partir d’aquí se succeeixen els diferents temps litúrgics: l’Advent, el Nadal, la Quaresma, la Pasqua i el Temps de durant l’any. Cadascun posa l’accent en un aspecte diferent del misteri de Crist i ens ajuda a viure’l amb més profunditat.

Un camí que es repeteix, però que sempre és nou

Pot semblar que cada any fem exactament el mateix i repetim els mateixos passos. Però, en realitat, encara que passem pels mateixos llocs, nosaltres ja no som els mateixos cada cop. Cada any arribem a l’Advent, al Nadal o a la Pasqua amb una experiència diferent, i la Paraula de Déu ens parla des d’allò que estem vivint. Per això, l’any litúrgic no és un cercle que gira sobre ell mateix, sinó un camí que, any rere any, ens ajuda a créixer en la fe i a acostar-nos una mica més a Jesucrist.

En resum: L’any litúrgic és el camí que l’Església recorre cada any per celebrar els grans misteris de la vida de Jesucrist. Més que recordar el passat, ens ajuda a viure avui la seva presència i a deixar que ell transformi la nostra vida.


Per saber-ne més… 

- Catecisme de l'Església Catòlica, nn. 1163-1173.

- Normes universals sobre l'any litúrgic i el calendari.

- Sacrosanctum Concilium, nn. 102-111.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

«Què tenim que no ho hàgim rebut?»

Imatge
  «Què tenim que no ho hàgim rebut?» Sant Pau feia aquesta pregunta als cristians de Corint a la primera lectura perquè s’havien començat a considerar superiors els uns als altres, com si allò que tenien fos mèrit exclusivament seu. I ell els volia fer adonar que, en realitat, tot el que som i tot el que tenim ho hem rebut: la vida, les capacitats, les oportunitats, les persones que tenim al costat, i també la fe. Res de tot això no ens ho hem donat nosaltres mateixos. I quan ho oblidem, fàcilment ens podem arribar a sentir amos del que tenim i, fins i tot, amb dret a jutjar els altres. I l’evangeli també ens presentava una situació en què una norma acabava ocupant un lloc que no li corresponia: els deixebles tenien gana, i davant d’aquesta necessitat Jesús els recordava que la norma del dissabte no era una realitat absoluta que estigués per damunt de la persona. Jesús posa les coses al seu lloc i ens recorda que allò que Déu ens ha donat no s’hauria de convertir  en una rea...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació