"Obriu de bat a bat les portes a Crist!"
A la primera lectura, sant Pau demana a Déu que enforteixi interiorment els cristians d’Efes, perquè Crist habiti en els seus cors per la fe i, arrelats i fonamentats en l’amor, puguin comprendre la immensitat del seu amor. És una pregària que ens recorda que la fe no consisteix simplement a saber coses de Déu o a complir unes pràctiques religioses, sinó a deixar que Crist entri en la nostra vida i hi trobi un lloc on habitar. I això no sempre és fàcil, perquè acollir-lo de veritat vol dir estar disposats a deixar-nos transformar per ell. Potser per això l’evangeli d’avui ens presenta unes paraules de Jesús que ens poden sorprendre: ha vingut a calar foc a la terra i anuncia que la seva presència provocarà divisions. És una lectura que, d’entrada, xoca amb la imatge que tenim de Jesús. Però ell no ho diu perquè busqui la discòrdia, sinó perquè sap que la seva paraula ens posa davant d’una decisió: podem acollir-la o podem tancar-nos-hi; podem deixar que ens qüestioni o podem continuar vivint com si res. I aquesta decisió pot arribar a crear distàncies fins i tot amb els qui tenim més a prop.
Avui, que fem memòria de sant Joan Pau II, podem recordar unes paraules que va pronunciar al començament del seu pontificat i que han quedat com una de les crides més conegudes del seu pontificat: «No tingueu por! Obriu de bat a bat les portes a Crist!» No era una invitació a obrir-li només una petita escletxa, ni a reservar-li un espai limitat de la nostra vida, sinó a deixar-lo entrar del tot. I això és precisament el que fem quan celebrem l’Eucaristia: escoltem la seva Paraula, ens disposem a acollir-la i rebem el mateix Crist, que se’ns dona com a aliment. Però no n’hi ha prou d’acostar-nos a la taula del Senyor; cal que li permetem habitar en nosaltres i que la seva presència vagi transformant la nostra manera de pensar, d’estimar i de viure.
Ara, doncs, es tracta que cadascú de nosaltres examini si encara té alguna porta que li costi d’obrir a Crist. Hi ha aspectes de la nostra vida que li confiem de bon grat, però n’hi ha d’altres que preferim mantenir sota el nostre control: decisions que no volem revisar, actituds que ens costa abandonar, seguretats a les quals no volem renunciar… I, tanmateix, si volem que Crist habiti realment en nosaltres, no podem limitar-nos a deixar-lo entrar només fins on ens resulta còmode. La seva presència pot demanar-nos canvis i portar-nos a prendre decisions que els altres no sempre entendran o compartiran. No es tracta de buscar el conflicte, sinó de no tenir por de ser fidels a allò que descobrim com a bo i veritable a la llum de l’evangeli. Sant Joan Pau II ens continua convidant a confiar en Crist i a no tenir por d’obrir-li les portes. Demanem-li, doncs, que ens doni aquesta confiança i que, arrelats en el seu amor, sapiguem acollir-lo cada dia una mica més, fins que tota la nostra vida sigui un lloc on ell pugui habitar.
Dijous de la setmana XXIX durant l’any / II – St. Joan Pau II.
