L'evangeli ens convida a anar a fons.
El fragment de l’evangeli que avui ens ha estat proclamat, tot i ser molt curt, subratlla diferents idees principals. En primer lloc el fet que els lligams que s’estableixen per la fe són sovint més forts que els que vénen donats de manera natural per la sang: quan aquella dona anònima que escoltava Jesús va proclamar sortosa la Mare de Déu per haver-lo dut al món, la resposta de Jesús li féu veure que era més important escoltar les paraules que sortien de la seva boca i guardar-les, que no pas els lligams familiars que l’unien amb la seva mare. En segon lloc, ens fa veure que la importància de la Mare de Déu en la història de la salvació no ve tant donada per haver engendrat Jesús, sinó per haver-hi cregut, i per haver guardat i meditat la paraula de Déu, que la va transformar per dins i li va permetre donar-lo a ell com a fruit. I en tercer lloc, és una exhortació precisament a això: a creure; el fragment ens anima no només a escoltar la paraula de Déu sinó també a guardar-la dins nostre, a meditar-la, a fer que passi a formar part de nosaltres mateixos d’una manera tan profunda que en determini en les nostres accions i la nostra vida.
Les persones que al llarg de la història han fet això, han estat innombrables. I una d’elles és el sant que la litúrgia ens proposa de celebrar avui: el papa sant Joan XXIII. Joan XXIII és recordat com un home bo que va escoltar la Paraula de Déu i la va posar en pràctica amb senzillesa, humilitat i confiança; i el seu esperit evangèlic es pot identificar perfectament amb aquests “sortosos [que] escolten la paraula de Déu i la guarden”, perquè els fruits que donà el seu pontificat venen justament de l’efecte que causà en ell aquesta paraula de Déu que tan profundament havia interioritzat. En segon lloc, la senzillesa interior centrada en la fidelitat a la Paraula de Déu que ens proposa el fragment de l’evangeli d’avui va ser també, precisament, el que caracteritzà el papa Joan XXIII. Com a cristià, tenia una profunda devoció mariana; però en les seves homilies i escrits sempre destacava Maria com a model d’escolta i disponibilitat interior, i no pas només com una simple figura devocional pel fet d’haver estat la mare de Jesús. I encara, podem veure una altra relació de la figura de Joan XXIII amb l’evangeli d’avui en el fet que en el seu discurs d’inauguració del Concili Vaticà II, conegut pel títol de Gaudet Mater Ecclesia i que va pronunciar un dia com avui, l’11 d’octubre de 1962, va insistir en el fet que l’Església havia de tornar a l’Evangeli viu, a escoltar Déu amb cor obert i traduir la fe en obres concretes, que és exactament el que ens demanava l’evangeli d’avui quan deia «sortosos els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden».
L’evangeli, doncs, i l’exemple de St. Joan XXIII, ens conviden als cristians d’avui a anar a fons; a no quedar-nos només amb la part superficial del que ens pugui dir l’evangeli, sinó a fer-nos nostres els textos i a traduir-los en accions i obres concretes de la nostra vida. Ens conviden a viure l’alegria de la fe amb esperança, dialogant amb els nostres contemporanis que, encara que no els coneguem personalment, pot ser que tinguem amb ells uns lligams molt forts perquè compartim amb ells uns mateixos valors i arrels cristianes. Al papa Joan XXIII li va tocar dirigir l’Església, i escoltant el que l’Esperit li suggerí a través de la paraula va deixar-nos com a fruit el Concili Vaticà II, que encara avui impulsa la direcció de l’Església. I a nosaltres, els qui avui escoltem la paraula de Déu en aquesta celebració, encara que no haguem estat cridats a una tal alta responsabilitat, tots tenim les nostres responsabilitats, i tots estem cridats també a fer allò que ens toca o ens hem compromès a fer amb aquest esperit evangèlic: a fer-ho tot segons la paraula de Déu, a preguntar-nos què és el que Déu vol de nosaltres, i què ens demana que fem perquè el món avanci al nostre voltant segons aquest desig de pau i fraternitat universal que Jesús ens anima que visquem amb la seva paraula. Demanem, germanes i germans, com a fruit d’aquesta eucaristia, que el Senyor ens doni la fortalesa necessària per a saber-ho fer.
Dissabte XXVII durant l’any – St. Joan XXIII, Papa.
