Tots tenim cada dia oportunitats de posar en pràctica aquella caritat que Jesús ens va ensenyar
Jesús ens parla avui de dos tipus de riqueses: les enganyoses i les
veritables. Les enganyoses serien els béns materials: el diner i tot allò que
té valor als ulls del món. Les veritables, en canvi, serien aquelles que mai no
passen, perquè són els valors eterns del Regne de Déu. Els diners, per molts
que en tinguem, són béns de poc valor, perquè és una riquesa que tard o d’hora
haurem de deixar. Mentre que la riquesa veritable, aquella que ens fa créixer com
a persones d’acord amb el desig que Déu té per a cadascun de nosaltres, sempre
més la conservarem. Si llegim amb atenció l’evangeli, veiem que Jesús no ens
diu que el diner sigui dolent: simplement, és enganyós. És a dir, ens podem enganyar
si ens pensem que els diners són la finalitat a perseguir. Però si els tenim com
un mitjà, ens poden ser una ajuda per aconseguir els béns de més valor. Perquè guanyarem
amics que ens rebin eternament a casa seva.
Un exemple de tot això, el trobem en St. Martí, la festa del qual avui celebrem. Martí pertanyia a l’exèrcit romà, però poc a poc va anar veient que podria
aportar molt més amb la riquesa que li proporcionava el seguiment del Crist. Abraçant
la vida eremítica primer, fundant un monestir més endavant, i finalment servint
el poble de Déu com a bisbe de Tours, va contribuir a la primera evangelització
del nostre continent, i morí venerat com a sant. Més enllà del que tingui de llegendària
la seva història i els seus actes, la imatge que d’ell ens ha transmès la
tradició és el paradigma del que tots estem cridats a fer: Martí va veure en el
pobre que tenia fred la imatge del Crist a qui hem de servir, i no s’ho va
pensar dues vegades: seguint l’exemple de Jesús, va donar-se al servei a les
persones. Va ser donant, i no pas acumulant riqueses, que es va fer ric als
ulls de Déu.
El seu exemple, que està en sintonia amb l’evangeli, és el que avui estem
cridats a seguir. El bisbe, com ho fou St. Martí, és l’administrador de la casa
de Déu; però nosaltres també ho som de qualsevol cosa que siguem responsables. I
aquells valors que St. Pau demana que tingui el bisbe, i que St. Martí practicà,
són aquelles riqueses autèntiques que tots hauríem de cultivar i perseguir: ser
persones acollidores, assenyades, sòbries, sempre a punt de fer el bé i disposades
a ensenyar als altres amb el propi exemple. Tots tenim al nostre voltant
persones que passen alguna necessitat, física o espiritual; i per tant, tots
tenim cada dia oportunitats de posar en pràctica aquella caritat que Jesús ens
va ensenyar, a partir de petites accions. I ho podem fer amb diners, però no n’hi
ha prou, perquè ens podem enganyar. És donant-nos als altres i estimant –és a
dir, amb riqueses autèntiques–, que ho farem com a servidors de Déu, i no pas
del diner. I serà així com administrant els béns que valen poc, serem fidels en
els de més valor.
Homilia del dissabte de la setmana xxxi / i – St. Martí de Tours
