El servei converteix una bona persona en un bon deixeble de Jesús
L’evangeli d’avui ens convida a reflexionar sobre la que hauria de ser la nostra actitud fonamental: el servei. Jaume i Joan, els dos deixebles que van anar a trobar Jesús per mirar de tenir una bona posició, segurament no ho feien amb mala intenció: simplement, actuaven portats per la manera de pensar del món. Estar en una bona posició és un desig de molta gent. I com que al començament els deixebles es pensaven que Jesús seria un Messies polític que instauraria un nou ordre social, ells volien assegurar-se un bon lloc. És molt humà. Però Jesús els trenca un cop més els esquemes: el nou ordre passa pel servei: «qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots». Just al revés del que havien anat a demanar. El servei converteix una bona persona en un bon deixeble de Jesús.
Els deixebles que van anar a trobar Jesús, avui som nosaltres. L’Eucaristia ens fa present el Senyor ressuscitat en la comunitat reunida, en la paraula proclamada, i en els dons eucarístics. Al començament d’aquesta celebració hem demanat a Déu que ens ensenyés a ser sempre generosos amb ell, i a ser servidors de la seva majestat. Hem escoltat quina és l’actitud fonamental que Jesús vol per als seus deixebles. I quan anem a combregar farem nostre tot això que hem escoltat. Ara, doncs, és el mateix Senyor qui ens pregunta a cadascú de nosaltres: Quina és la teva intenció venint a mi? Tens un veritable esperit de servei envers els altres?
El servei, no és només un conjunt de petites obres que fem sense esforç. Donar una moneda sense la qual hauríem viscut igualment, o simplement ser amables i ben educats, no és tenir una veritable actitud de servei. S’ha de fer, però no ho és tot. El què compta per a Jesús és l’actitud de servei com a actitud de vida. És a dir: viure desperts al què passa al nostre voltant, per fer que la vida plena que desitgem no només sigui per a nosaltres, sinó per a tothom. I encarrilar la nostra activitat per tal d’aconseguir aquesta finalitat. Com en els temps de Jesús, no és el més freqüent. Només cal llegir el diari i seguir les notícies per veure que moltes persones busquen el propi enriquiment, que les ànsies de poder estan en l’ordre del dia, i que la injustícia encara fa acte de presència massa sovint. Fins i tot a l’interior de l’Església podem trobar el model contrari del que Jesús demanava. Però això no ens ha de desanimar, i no ens ha d’impedir a cadascú de remar en la direcció correcta: tenir un esperit obert, fixar-se en les coses bones que fan els altres, i no pensar que només nosaltres tenim la raó, poden ser passos que ens ajudin a veure com podem servir millor el Crist, i contribuir a l’edificació del seu Regne. Que aquesta celebració ens ajudi a descobrir què més podem fer per als altres a banda del que ja fem, i a adquirir el veritable esperit de servei que Jesús ens demana.
Homilia del diumenge xxix durant l’any / B
