Mirant de convertir les dificultats en reptes, podem donar testimoni de la nostra fe
Ser cristià no és tan sols una relació amb Déu que es visqui des de la intimitat, sinó que és una vivència que cal compartir amb els altres. Per seguir l’exemple del Crist cal, necessàriament, tenir els altres en compte. I per això tot cristià –si vol viure de manera conseqüent amb la seva fe, ha de donar testimoni als altres amb la seva vida. Encara que tot allò que impliqui una relació, pugui ser també font de conflictes i malentesos.
De fet, les dificultats han conviscut amb el cristianisme des del començament. Els primers cristians van ser perseguits, i molt sovint van haver de donar explicacions de la seva fe; primer davant dels jueus, i més tard amb els romans. És des d’aquest context que es pot entendre millor el triple missatge que Jesús donava als seus deixebles a l’evangeli d’avui, per ajudar-los. En primer lloc els deia que no estan sols davant de les dificultats, perquè la relació és mútua: «tothom que em reconegui davant els homes, el Fill de l’home el reconeixerà davant els àngels de Déu». En segon lloc els recorda que només estan fora del perdó de Déu els qui no volen ser perdonats: atemptar contra l’Esperit Sant és situar-se fora de l’àmbit d’actuació de Déu. Perquè Déu és conseqüent amb la llibertat que ens ha donat, i no pot fer res contra els qui lliurement no el volen acceptar. Ni el mateix Esperit Sant pot obligar a un altre a rebre el perdó. En tercer lloc els conforta recordant-los que Déu no abandona mai un fill seu davant les dificultats: «no us preocupeu del que haureu de dir ni de com us defensareu: l’Esperit Sant us ensenyarà aleshores el que cal dir».
La Mare de Déu, la memòria de la qual celebrem en aquesta Missa, també va patir aquesta incomprensió. Després d’haver donat interiorment el seu “Sí” a Déu, va veure com aquesta decisió que lliurement havia pres no era fàcilment acceptada pel seu promès, que que es proposà de desfer l’acord matrimonial. Però superada aquesta dificultat amb l’ajut de Déu, la seva vida va ser completament transformada. I no només la seva, sinó que el seu exemple encara ens és viu i efectiu per a nosaltres, avui.
Dos mil anys després encara hi ha cristians que segueixen patint persecució. I molts d’altres incomprensió o indiferència. Però si volem ser conseqüents amb la fe que lliurement hem acceptat, fins i tot a través dels qui no ens veuen bé podem servir el Crist. No és qüestió de lamentar-se, sinó de treballar activament pel Regne de Déu a través dels qui tinguem més a prop, i des del lloc que cadascú ocupi. Si mirem de convertir les dificultats en reptes amb una òptica cristiana, donarem testimoni de la nostra fe als altres, encara que no ens comprenguin. Que l’exemple de la Mare de Déu, que és imatge de l’Església, ens hi ajudi.
Homilia del dissabte de la setmana xxviii / ii – Sta. Maria en Dissabte
