Que tothom ens pugui reconèixer com a cristians per les nostres bones obres
Les paraules de l’evangeli que ens acaben de ser proclamades, formen part del diàleg que Jesús va tenir amb els seus deixebles en el seu camí per Galilea cap a Jerusalem. Els deixebles el van alertar que hi havia persones que feien miracles en nom d’ell tot i no ser del grup. Però Jesús treu importància al fet que ells siguin del grup o no: el que compta és que la gent els reconegui com a deixebles de Jesús: «Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist [subratlla], us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa». I perquè quedi clar, després ho diu al revés: «aquell que allunya de mi un d'aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll». El que compta i és important, és remar en la mateixa direcció del Crist i actuar en conseqüència, no el fet de pertànyer al grup; perquè podria ser que hi hagués persones que, tot i ser del grup, pels seus fets anessin en la direcció contrària de la que indica Jesús. La imatge de l’amputació que ve després també és una manera de dir que val més prescindir d’aquestes persones que porten una direcció contrària malgrat considerar-se deixebles, que no pas caure per culpa d’elles.
El diàleg de Jesús amb els seus deixebles té actualitat encara avui. L’Eucaristia que estem celebrant renova aquestes paraules per a cada un de nosaltres i ens les actualitza, perquè cada cop que ens reunim per celebrar els sants misteris estem reunits amb el mateix Jesús ressuscitat que ens pregunta a cadascun de nosaltres: De quins ets, tu? T’anomenes cristià i obres en conseqüència, o amb les teves obres dones un exemple contrari?
El vas d’aigua de què ens parlava l’evangeli és la manera més senzilla de dir-nos que fins i tot els gestos més insignificants compten. Encara que portem dos mil anys de cristianisme i les arrels de la nostra societat actual siguin cristianes, avui encara és molta la gent que desconeix Jesús. I “el vas d’aigua” que puguem donar en nom de Crist, pot ajudar a moltes persones a que el coneguin. Però hem de fer atenció, perquè si tenim actituds contràries al missatge de Jesús tot i anomenar-nos cristians, podem fer que moltes persones se n’allunyin. L’eucaristia d’avui ens recorda que no hem d’abaixar mai la guàrdia i hem d’examinar contínuament les nostres accions, no sigui cas que sense mala intenció estiguem allunyant les persones del Crist. I alhora ens recorda que fent el bé als altres, per insignificant que sigui el que els fem –el vas d’aigua–, no queda sense recompensa. Fem aquesta reflexió de forma personal, per tal que tothom ens pugui reconèixer com a cristians per les nostres bones obres, i el Senyor no es vegi mai obligat a prescindir de nosaltres com a deixebles. Que la celebració d’aquesta Eucaristia ens hi ajudi.
Homilia del dijous de la setmana vii / i
