El millor que podem fer cadascú és viure amb profunditat la nostra fe.
«Molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar». Ho acabem d’escoltar: la figura de Jesús i la seva predicació va suscitar un veritable interès —en un sentit o en un altre—, en totes les classes i estaments socials del seu temps. I és que el seu missatge no podia deixar indiferent a ningú: Jesús no havia vingut ni per renyar ni per jutjar, sinó que ensenyava amb autoritat, i tot allò que deia interpel·lava a les persones i les apropava a Déu. Tothom podia fer-ne l’experiència, i per això molta gent corria d’un lloc cap a un altre per veure’l. Com hem escoltat, eren una gentada. I Jesús, malgrat la necessitat que tenia de retirar-se amb els seus col·laboradors més estrets per parlar amb ells, sentí compassió i no va deixar-los sols: amb estimació els ensenyava i els instruïa. Perquè Jesús, sempre estava disponible per a tothom.
Aquells deixebles i col·laboradors a qui Jesús va convidar a retirar-se amb ell per reposar una mica, avui som nosaltres. La celebració eucarística és aquest lloc tranquil i apartat on el Senyor ens convida a relaxar-nos i ens parla. Ho fa a través de la seva paraula, que té el mateix valor i actualitat per a nosaltres que per a aquells primers deixebles que les van sentir directament dels seus llavis. I nosaltres també venim amb aquell mateix esperit i necessitat de trobar-nos amb ell, que viu ressuscitat, i estableix un diàleg amb nosaltres a través de tot el que aquí rebem.
I què ens diu, el Senyor, avui? La seva paraula és viva i actua en cadascú de la forma que més li convé, i per això cadascú s’emportarà una cosa diferent de cada celebració. Però més enllà d’allò concret que puguem rebre, potser el primer que ens pot sobtar avui és aquesta gran diferència en l’interès que percebem per Jesús en la nostra societat. El cristianisme encara és perseguit a molts llocs del món, i aquí més aviat impera un desconeixement, o, el que és pitjor, suscita indiferència. Pot ser que una part de la causa sigui purament una qüestió estadística: des que es va acabar la guerra als anys 40 fins avui, la població a Catalunya pràcticament s’ha triplicat. I per conseqüència s’ha multiplicat també amb la mateixa potència la població que no coneix Jesús. Però més enllà de buscar explicacions més o menys parcials, lamentar-nos o idealitzar el passat, potser el millor que podem fer cadascú és viure amb profunditat la nostra fe, fins al punt que doni fruits incontestables en la nostra vida. La gent es fixava en els primers cristians veient com s’estimaven. Potser si veuen com ho fem nosaltres, i com som de feliços, serà com millor podrem anunciar Jesús a aquesta part de nostra societat que encara el desconeix. Que aquesta estona de silenci i recolliment ens ajudi a sortir del nostre dia a dia i parlar amb el Senyor. Tan de bo que ens faci veure, a cadascú de nosaltres, què és el que millor podem fer per viure la nostra fe d’una manera més autèntica cada dia.
Dissabte de la setmana iv durant l’any / ii
