Qui és, Jesús, per a nosaltres?
Segons llegim a l’evangeli, al començament de la seva vida pública Jesús es buscà un grup de deixebles. Eren el grup de col·laboradors més estrets que coneixem com els dotze apòstols. Aquests, en sentir la crida de Jesús, van deixar tot el que tenien i es van dedicar a seguir-lo de forma exclusiva, aprenent d’ell i ajudant-lo. I Jesús els ensenyava d’una forma privilegiada, ja que els donava un grau més alt de coneixement del que la gent normal podia tenir, com hem sentit a l’evangeli. Ells, doncs, van ser els primers de saber d’una forma clara que Jesús seria rebutjat i que hauria de morir, però que això només serien els passos previs d’un final inesperat que Déu ens tenia preparat: Jesús havia de ressuscitar al cap de tres dies, inaugurant així una nova etapa per a tota la humanitat. Però aquest coneixement no els el va donar sinó després que ells l’haguessin confessat com a Messies, és a dir, després d’haver fet un acte de fe. D’aquí ve la pregunta que Jesús feia als seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que soc?».
El grup dels dotze apòstols eren els continuadors dels dotze fills de Jacob, que començaren les dotze tribus d’Israel. Buscant-se dotze deixebles Jesús estava començant un nou poble de Déu, com Déu havia fet amb els dotze fills de Jacob. I en continuïtat amb ells, a cada època el Senyor s’ha anat valent de nous deixebles, que avui som nosaltres. L’Eucaristia no és només el record històric d’uns fets, sinó que actualitza per a nosaltres la paraula de Jesús: per això, avui som nosaltres els qui, com ells, ens hem de preguntar: Qui és, Jesús, per a nosaltres?
La pregunta que Jesús féu als seus deixebles és una pregunta fonamental en la vida de tot cristià. De la resposta que cadascú en doni en dependran moltes coses. La resposta des d’un punt de vista catequètic, ja la sabem: Jesús és el Fill de Déu, que ha vingut per salvar-nos. Però, ens ho creiem de veritat, això? Si per a nosaltres Jesús és Fill de Déu, les seves paraules i tot allò que demana als seus deixebles no poden passar com el record d’uns fets passats: haurien de tenir una incidència real en les nostres vides. No ens podem comportar igual si sabem que Déu compta amb nosaltres, que si no ho sabem. Es pot viure sense conèixer Jesús, i es pot viure pensant que va ser un gran mestre o un filòsof més o menys influent. Però si creiem que Jesús és el Fill de Déu, que ha vingut per salvar-nos, tot allò que diu ha de transformar les nostres vides en millors. La religió ens ajuda a donar un sentit a la nostra vida, que té un destí immillorable; però per arribar-hi hem de fer un camí que passa per servir els altres, per estimar-los, i per ajudar-los. I això només és possible fent un acte de fe, que avui, un cop més, estem convidats a renovar: «Vós sou el Messies», van confessar els deixebles. «Vós sou el Messies» i nosaltres us volem servir, podem també confessar nosaltres.
Dijous de la setmana vi durant l’any / ii
