Jesús coneix el nostre interior

 

«Ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home», concloïa l’evangeli que ens acaba de ser proclamat. Quedava confirmat que Jesús podia veure què hi ha dins de l’interior de cadascú, o fent servir l’expressió de la segona lectura, en Jesús hi havia una «saviesa superior a la dels homes». I potser perquè aquest coneixement que tenia i la realitat amb què s’enfrontava eren tant divergents, en diversos passatges de l’evangeli el veiem contrariat, renyant, o com avui l’hem vist, enfadat. El que passava en el temple n’era un exemple concret: se suposava que el temple era el lloc en el què Déu hi habitava de forma privilegiada; i es considerava que aquesta presència de Déu estava simbolitzada per les taules de la Llei custodiades en el seu interior, on hi havia escrits els manaments de Déu que  que hem escoltat en la primera lectura. Però aquest lloc tan sagrat havia estat profanat amb l’ús que se’n feia, i calia revertir la situació. Perquè el temple era un paradigma del que havia de ser cadascun dels creients. 

Aquest fragment de l’evangeli proclamat al bell mig del camí de la Quaresma, ens convida a examinar què hi ha en el nostre interior, en el de cadascú de nosaltres. Si el temple de Déu era sagrat perquè contenia la Llei donada per Moisès, nosaltres, que com diu St. Pau “som un temple de Déu, i l’esperit de Déu habita en nosaltres” (Cf. Co 3,16), hem d’estar ben segurs del què hi estem posant a dins. Perquè aquest cos que tenim i cuidem, que alimentem amb el menjar però també amb la paraula de Déu que rebem en la celebració, és amb el què ressuscitarem el darrer dia: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies» deia Jesús, per recordar-nos que el veritable temple no era el que estava fet de pedres, sinó el «santuari del seu cos», que estava cridat a la glòria de la resurrecció.

Déu ja no habita en la tenda que l’antic poble d’Israel, ni en el temple de Jerusalem on va ser traslladat, ni en cap altre lloc fet per la mà dels homes. Déu habita en l’Església en majúscula, en el poble de Déu fet de persones; Déu habita, doncs, en cadascun dels qui hem rebut el baptisme i som pedres vives. I per això cadascú de nosaltres som aquest temple que no ha de ser profanat pel pecat, ni ha de servir per finalitats contràries a l’edificació del Regne de Déu. «Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres», diu St. Pau als Corintis (Cf. 1Co 3,17). Per això la nostra vida està cridada a ser  un exemple viu de la Llei de Déu, aquella Llei que Jesús no va voler  anul·lar sinó donar-li plenitud (Cf. Mt 5,17), aquella Llei antiga que l’evangeli sublima i perfecciona. És aquella Llei que, si està ben inscrita en el nostre cor, per força ens ha de dur la felicitat més plena, aquella felicitat que sorgeix de l’amor, de donar-se als altres, d’estimar de la manera que Jesús ens va ensenyar. Tant de bo que Ell, que coneix el nostre interior, ens tingui per col·laboradors fidels i no s’hagi de contrariar per nosaltres.


Diumenge III de Quaresma / Cicle B

Ex 20,1-17 / Jo 2,13-25

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació