Qui és, Jesús, per nosaltres?
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat ens reporta les diferències d’opinió que suscitava la figura de Jesús entre els seus contemporanis: era el Messies o no l’era? Quin cas se li havia de fer? S’havien de deixar interpel·lar per ell? No hi havia acord, i els prejudicis que tenien entre ells tampoc no hi ajudaven. Però tant per uns com pels altres, el que sí que era evident és que Jesús no deixava indiferent a ningú. Què tenia, la seva persona? Per respondre a aquesta pregunta, potser caldria recórrer a les mateixes paraules que van donar els guardes enviats pels fariseus i els grans sacerdots: «Ningú no ha parlat mai així».
Aquest fragment de l’evangeli palesa que Jesús suscitava diferents reaccions entre la gent, i no deixava indiferent a ningú. I proclamat en el bell mig del nostre camí quaresmal, ens convida a veure quins efectes produeix en la nostra vida la paraula de Jesús: Qui és, Jesús, per nosaltres? Quin crèdit li hem de donar? Ens deixa indiferents, o produeix canvis reals en la nostra persona?
Com a creients compromesos que som, semblaria que la resposta a aquestes preguntes hauria de ser evident. Però que uns guàrdies enviats amb l’ordre de detenir una persona tornin amb les mans buides i meravellats per ella no és un fet qualsevol: és un indicador prou potent que ens mostra de quin tipus de poder transformador estem parlant. És possible que la paraula de Déu ens vagi meravellar en un moment donat, però ara ja no tingui el mateix efecte? Un altre indicador que ens reporta el text era l’enraonar de la gent: quan tothom parla d’una cosa, bé o malament, és que allò ha produït un efecte. Produeix la nostra vida aquest efecte en els altres? Tenim una manera de fer pròpia d’haver-nos deixat transformar per la força de la paraula de Jesús? Un tercer indicador podrien ser els prejudicis que tenien els uns envers els altres: ¿són les diferents persones i maneres de pensar que hi ha en la nostra societat, són la pertinença a una raça o cultura concreta, factors determinants perquè una persona ja no hagi de ser digne de la nostra consideració? O bé tothom, sigui qui sigui, té l’oportunitat de deixar-se transformar per Jesús? El món sempre passarà per una dificultat o altra: ara la més destacada és la pandèmia i les seves conseqüències, però podríem enumerar-ne moltes més. I com en temps de Jesús, els prejudicis d’uns grups contra uns altres continuen essent de vegades un impediment que no ens deixa valorar les persones pel que són: éssers humans cridats a deixar-se transformar per Déu, i aportar així el millor de si mateix al món del qual tots en formem part. Com els guàrdies que van oblidar la missió, o com Nicodem que tot i formar part del Sanedrí es va adonar que Jesús no era un qualsevol, nosaltres també estem cridats a deixar-nos meravellar i transformar profundament per allò que Déu ens ha dit, i ens continua dient.
Dissabte de la setmana IV de Quaresma
