Com a cristians estem cridats a donar testimoni de la nostra fe amb les nostres vides.
Només hi ha un sol Déu. D’acord amb la nostra fe, així ho declarem cada vegada que preguem el Credo i així ens ho recordava St. Pau en la primera lectura: «Hi haurà algú que cregui que Déu és només Déu dels jueus, i no dels altres pobles? Certament que també és Déu dels altres pobles, ja que hi ha un sol Déu». I aquesta certesa està en un nivell superior a totes les altres disputes i discussions que puguem tenir sobre qualsevol cosa o sobre qualsevol altra qüestió, per molt que li donem importància. L’evangeli ens ha reportat avui un d’aquests enfrontaments que tenien els fariseus i els mestres de la Llei amb el mateix Jesús. Resultava que construïen sepulcres al damunt dels profetes que els seus pares havien matat, però no per honorar els profetes o per demanar perdó del que els seus pares havien fet: si construïen monuments funeraris al damunt de les tombes era amb la mala intenció d’assenyalar que allà hi havia un lloc impur, i ho feien per evitar que algú descuidadament hi passés per sobre i quedés involuntàriament en estat d’impuresa ritual. És a dir, que eren hipòcrites, i aquesta era una actitud contrària al que Déu ens demana.
En la celebració d’avui també commemorem el Papa St. Calixt, setzè Papa després de l’apòstol St. Pere, i primer —després de Pere, en morir màrtir. No se saben exactament les circumstàncies de la seva vida i de la seva mort, però la seva tomba descoberta en temps recents conté el testimoniatge d’haver mort per causa de la seva fe, com a bisbe de Roma, i això sol ja és suficient. Fossin quines fossin les circumstàncies concretes que el duguessin a patir el martiri, és ben segur que no es trobava en la situació dels fariseus i mestres de la llei, que deien una cosa i en feien una altra, és a dir, que no eren autèntics.
Jesús va lluitar fortament contra aquesta hipocresia: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu! Vosaltres no hi heu entrat, i heu tancat la porta als qui desitjaven entrar-hi», els deia en l’evangeli. I aquesta veu d’alerta ens pot servir també a nosaltres de forma individual, ja que com a cristians també estem cridats a donar testimoni de la nostra fe amb les nostres vides. Potser no som persones destacades com els mestres de la llei o els fariseus, i potser no tenim càrrecs d’alta responsabilitat com tingué el Papa Calixt; però el sol fet que en el nostre entorn més proper se sàpiga que som cristians i com a tals que tenim la voluntat d’imitar la vida i els gestos del Senyor, és suficient perquè ens sentim responsables d’actuar d’una manera coherent i d’acord amb l’evangeli. Déu és omnipotent i bo, i coherent amb el que ensenya. I per això salvarà amb la seva gràcia a tots els creients, sense distincions, perquè és el mateix Déu de tothom. I si l’estimem estem cridats a correspondre-li amb la nostra coherència en els actes i obres del dia a dia.
Dijous de la setmana XXVIII durant l’any – St. Calixt i, Papa.
Rm 3,21-30 / Lc 11,47-54
