Deixem-nos sorprendre pel què Déu ens demani.
Escoltar i veure tot el que Jesús deia i feia, impressionava. Ho acabem de veure en el testimoni d’aquella dona anònima que de forma espontània va interrompre Jesús mentre parlava, i va proclamar sortosa la mare de Jesús: quina sort que havia tingut aquella mare tenint un fill com aquell! —devia pensar. Però Jesús la corregeix i la precisa: el mèrit de Maria no havia estat el de tenir-lo físicament com a fill, havia estat el d’escoltar la paraula de Déu i guardar-la. No és el naixement d’una persona el que determina el seu futur, sinó una altra cosa. La paraula de Déu té el poder de penetrar en la persona i transformar-la, com havia passat amb Maria, i com ha passat a tants i tants cristians al llarg dels segles.
Sant Dionís, la memòria del qual avui celebrem, n’és també un exemple. No el recordem perquè tingués el privilegi de ser el primer bisbe de París, ni perquè fos un gran predicador, ni ni perquè deixés res escrit o perquè protagonitzés grans miracles: el recordem perquè és un exemple del que pot arribar a fer el poder de la paraula de Déu: ell també la va escoltar, la va guardar, i es va deixar transformar per ella; tant, que va deixar el seu país original per anar a dur la fe a terres llunyanes; tant, que no es va deixar intimidar pels seus perseguidors i mantingué fermes les seves conviccions fins al final, de manera que el seu testimoniatge fou llavor de vida cristiana per a tantes i tantes persones que vingueren després.
L’exemple de Maria i l’exemple de St. Dionís i els seus companys màrtirs que avui commemorem, és per a nosaltres un model de vida a seguir. Podem viure la nostra fe de manera privada, o podem deixar-nos transformar per la força i el poder de la paraula de Déu. La resposta de Jesús a la dona que l’havia interromput espontàniament ens fa veure que el bon cristià no ho és per naixement sinó com a resultat d’haver-se treballat interiorment. Segurament que Jesús fent ús de la llibertat que tenia com a home, hauria pogut renunciar a la seva missió i tenir una vida regalada. El mateix li va passar a St. Dionís, que hauria pogut defugir la mort si hagués apostatat. Però no ho van fer, va pesar més en ells l’autenticitat que és fruit d’haver escoltat la paraula de Déu i d’haver-se deixat portar per ella. Tots nosaltres —els que avui som aquí, amb la nostra feina, posició social o familiar i amb les responsabilitats que lliurement hem acceptat d’una manera o altra, també tenim una missió. I totes les missions estan destinades, en últim terme, a l’edificació i el creixement del Regne de Déu. Tant de bo que, al final de les nostres vides, ens puguem comptar entre aquells qui han estat sortosos no per raó del nostre naixement, sinó per haver escoltat la paraula de Déu i haver-la guardat. L’evangeli ens hi encoratja, i la celebració litúrgica ens dóna la força dels sagraments com una ajuda per arribar-hi. Deixem-nos sorprendre pel que Déu ens demani.
Dissabte XXVII durant l’any / I – St. Dionís, bisbe, i companys màrtirs.
