La mare és una persona essencial.
En l’època de Jesús i la zona on visqué, la principal activitat econòmica era l’agricultura. Però la propietat de la terra no estava repartida: hi havia grans latifundis que estaven en mans de molts pocs amos, que sovint vivien a l’estranger. Aquest és el context en què la paràbola que ens acaba de ser proclamada va ser inspirada. Una paràbola que —més enllà del que explica literalment, ens pot reportar molts d’altres ensenyaments, com ara la importància de vetllar, o la importància d’estar atents. Però la seva lectura també ens pot fer reflexionar sobre els dons que ens ha fet el Senyor. Encara que el text ens parli de béns materials, el propietari que donà confiança als administradors perquè fessin rendir la seva propietat mentre ell era fora es pot associar al Senyor, que ens ha donat a cadascú uns dons perquè tirem endavant la nostra vida, perquè li donem un sentit, i perquè la fem profitosa… I tots podem decidir com utilitzem aquestes qualitats que ens han estat donades.
I avui que celebrem la memòria de Sta. Mònica, considerada com un model de mare cristiana pel paper que va jugar en la conversió del seu fill St. Agustí d’Hipona, podem reflexionar sobre la maternitat com un d’aquests dons de Déu. I no ens referim només la maternitat en el seu aspecte físic: el model de Sta. Mònica com a exemple de persona que estima i lluita per donar el millor a aquells que li han estat confiats, de la persona que fa tots els possibles per transmetre el do de la fe i que el valora profundament com un element fonamental, continua avui essent vàlid per a nosaltres, encara que la seva manera de fer i les circumstàncies de la societat que visqué xoquin en molts aspectes amb les nostres maneres de fer i mentalitat ja molt evolucionada respecte d’aquell temps.
La mare és una persona essencial. No només pel que suposa la gestació o l’alletament, sinó perquè és ella qui dibuixa en el llenç de la nostra vida les primeres línies del quadre de la nostra persona, aquella estructura profunda que després ens marcarà i ens ajudarà. Però la maternitat —així com la paternitat, també es pot exercir en els altres encara que no sigui de forma física: com un do de Déu, com un d’aquells dons que esmentava l’evangeli, que cadascú pot fer rendir més o menys. Segurament no seríem els mateixos si haguéssim tingut una mare o una altra, però segurament també les persones que ens envolten i que tractem sovint no serien les mateixes si no exercíssim el nostre do maternal d’una manera o d’una altra. Que l’exemple de Sta. Mònica ens ajudi a veure com podem fer créixer aquest do de la maternitat que tots hem rebut.
Dissabte XXI durant l’any – Sta. Mònica
