Tota la vida de Maria és un diàleg entre la gràcia atorgada per Déu, i la resposta generosa de Maria a aquesta gràcia.
Tota la vida de la Mare de Déu és una mostra de gràcia atorgada per Déu, i un exemple de resposta generosa a aquesta gràcia, feta per amor. La primera gràcia que va rebre la Mare de Déu fou en el moment de la seva Concepció Immaculada, quan Déu la va escollir per ser la Mare del seu Fill que s’havia de fer home. I una primera resposta que ella començà a donar per amor ja fou en el moment de la seva Presentació al Temple, quan expressà la seva voluntat de lliurar-se a Déu. Ja aleshores es començà a preparar per tal de poder donar un dia la resposta definitiva a la pregunta de l’àngel que va marcar tota la seva trajectòria i la nostra. Va ser un “sí” que no fou només la resposta d’un dia a una pregunta, sinó que es va prolongar durant tota la vida del seu Fill, al costat del qual sempre fou present, i cap al qual mirà de dirigir l’atenció de tothom. En els moment fàcils i en els difícils; en la visita a la seva cosina Elisabet i al peu de la creu; al costat dels deixebles quan van prendre consciència de la resurrecció de Jesús i reunida amb els dotze en el moment que reberen el do de l’Esperit Sant i va començar a caminar el nou poble de Déu que som nosaltres. Tota la vida de Maria va ser un diàleg entre la gràcia donada per Déu i la resposta que ella donà a aquesta gràcia.
Avui contemplem aquest Misteri des de la perspectiva del terme de la seva vida terrenal, quan el Senyor la va cridar a participar de la glòria pasqual de Jesucrist. Llegíem en la segona lectura que «Crist ha ressuscitat d’entre els morts». Era «el primer [a ressuscitar] d’entre tots els qui han mort», ja que després d’ell tots estem cridats a participar d’aquesta resurrecció, «Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, […] els qui són de Crist». Maria encapçala aquests “els qui són de Crist”, ja que ella ja participa des del moment del seu traspàs d’aquesta glòria a la qual tots hi estem cridats. Ella és aquella dona que en la visió de l’Apocalipsi aparegué al cel com «un gran prodigi», com aquella «dona que tenia el sol per vestit». Els seus vestits eren resplendents com resplendents s’havien tornat els de Jesús a dalt de la muntanya, quan per un moment es transfigurà i deixà veure als seus deixebles Pere, Jaume i Joan la glòria de la resurrecció a la qual estava cridat. Una glòria a la qual també nosaltres hi estem cridats des del moment del baptisme, i queda simbolitzada amb el vestit blanc que com a batejats farem servir tota la vida.
Tota la vida de Maria és un diàleg entre la gràcia atorgada per Déu, i la resposta generosa de Maria a aquesta gràcia. I tota la nostra vida també ho hauria de ser. La Mare de Déu la va viure de forma més intensa en els principals episodis de la seva vida que hem repassat al començament. Però cadascú de nosaltres també tenim una vida, i uns moments en què hem rebut aquesta gràcia: primer en el baptisme, i ens els moments més intensos en què ens acostem a rebre els sagraments. Però també en el nostre dia a dia, quan tenim l’oportunitat de donar la nostra resposta afirmativa a imitació de la Mare de Déu en els petits gestos i responsabilitats de cadascú: el sí que Maria donà a l’àngel és el que nosaltres donem cada vegada que se’ns demana alguna cosa per amor; la gràcia que Maria rebé d’entrar a la glòria del cel és la que també nosaltres estem cridats a rebre un dia, quan després dels petits reptes de cada dia o de les grans línies i projectes de la nostra vida, siguin quines siguin, ens reunim amb ella a la glòria del cel. Que aquesta eucaristia, i totes les vegades que ens acostem a la taula del Senyor, ens siguin ja penyora d’aquesta glòria. I que totes les nostres petites accions diàries siguin també un diàleg entre la gràcia que el Senyor ens fa, i la nostra resposta generosa, a imitació de la Mare de Déu.
L’Assumpció de la Mare de Déu
