Homilies de l'Efrem

Després d’aquests dies contemplant Jesús en el pessebre, l’evangeli d’avui ens situa davant del sepulcre buit. Maria Magdalena corre a avisar Pere i l’altre deixeble; tots dos surten corrents, però l’altre arriba primer. S’atura, mira, no entra. Pere entra, observa els llençols, el mocador. I finalment entra també l’altre deixeble, que veié i cregué. És un evangeli sobri, gairebé silenciós. No hi ha paraules de Jesús, ni explicacions, ni cap aparició. Només hi ha un sepulcre buit i dues maneres d’acostar-s’hi, i sobretot aquesta afirmació sorprenent: un deixeble que veu i creu. Creu sense haver vist el Ressuscitat, sense proves ni signes espectaculars, perquè alguna cosa, dins seu, ja estava preparada. Aquest evangeli ens diu que la fe no neix només del que és evident, sinó d’una mirada afinada, d’un cor atent que ha après a reconèixer el Senyor. No tothom veu el mateix davant del mateix fet: la fe és un do, però també és el fruit d’una relació viscuda. Com sabem, la tradició de l’Esg...

Les lectures d’avui ens han presentat un tema central del temps d’Advent: la preparació del camí del Senyor i, sobretot, la capacitat —o incapacitat— de reconèixer-lo quan ve. El llibre del Jesús, fill de Sira, que hem llegit com a primera lectura , ens parlava d’Elies com d’un “profeta de foc”. No només pel seu temperament o pels signes extraordinaris que l’acompanyaven, sinó perquè la seva missió era transformar els cors, fer possible una conversió profunda: “fer que els pares es reconciliïn de tot cor amb els fills”, deia. Com ja sabem, en la Bíblia el foc no només destrueix, sinó que purifica i prepara. I l’Evangeli feia un pas més: Jesús deia clarament que Elies ja havia vingut, però que “no l’havien sabut reconèixer”. Joan Baptista havia complert la seva missió de precursor, havia obert camins i havia cridat a la conversió… però el seu estil i la seva radicalitat van incomodar, i el resultat va ser que no se’l van escoltar, com també li passaria a Jesús. I aquí hi ha el nucli d...