Homilies de l'Efrem

En la primera lectura que acabem d’escoltar, del llibre d’Isaïes, el Senyor ens recordava, per boca del profeta, la importància de fer les coses bé: portar una vida recta que doni bons fruits. Déu no ens demana que complim rituals concrets, sinó que visquem amb coherència, de manera que cada acte nostre tingui conseqüències positives. I sabem que, intentant-ho, ens podem equivocar. Per això l’evangeli ens recordava que mai no és tard per girar la mirada cap a Déu i rectificar els errors. Quan Jesús cridà Leví i segué a taula amb publicans i pecadors, ens mostrava la seva misericòrdia infinita. Ens ensenyava que, en el camí de la vida, el més important és la intenció sincera de tornar al bon camí, més que no pas els errors que hàgim pogut cometre. Les lectures d’avui ens conviden, doncs, a aprofitar cada oportunitat de conversió, sabent que Jesús sempre està disposat a seure amb nosaltres i ajudar-nos a tornar al bon camí.  I per a nosaltres, aquesta taula és l’Eucaristia. Avui, a...

En l’evangeli d’avui hem vist com Jesús enviava els setanta-dos deixebles de dos en dos; però no els enviava lluny, sinó que els demanava que s’avancessin als pobles on ell havia d’anar més endavant. La missió era senzilla i concreta: entrar a les cases, portar la pau, guarir i anunciar que el Regne de Déu és a prop. Entrar en una casa significa entrar en una realitat concreta, oferint-hi l’evangeli des de dins, amb respecte i pau. I en la primera lectura hem escoltat com aquesta missió es va expandir: quan Pau i Bernabé van mostrar la intenció d’adreçar-se als qui no eren jueus, indicaven que la Paraula no podia quedar reduïda a un petit grup, sinó que havia d’arribar a tothom, perquè aquest és el desig de Déu: tocar el cor de cada persona. Avui celebrem sant Ciril i sant Metodi, dos germans que van viure radicalment aquest enviament. Originaris de la Tessalònica del segle IX, foren enviats a anunciar Crist a la Gran Moràvia, al cor d’Europa central. Van entendre que anunciar el C...

Acabem d’escoltar un fragment de l’evangeli marcat pel moviment: d’una banda, el de Jesús i els seus deixebles que intenten retirar-se a un lloc tranquil per descansar una mica després de la missió; i, per altra banda el de la multitud, que no s’està quieta després d’assabentar-se dels moviments de Jesús, i corren per avançar-se i anar-lo a trobar. El fet que l’evangelista deixés registrat que la gent no tingués espera i es moguessin per anar a trobar el Senyor sense esperar que fos ell qui passés pel seu costat, no és un detall secundari: indica que tenien alguna cosa més que curiositat. Es posaren en moviment perquè sentien una necessitat profunda: necessitaven la paraula de Jesús, necessitaven orientació, sentit i esperança a les seves vides. I com que Jesús era qui podia satisfer aquest desig, sentí compassió d’ells i per això es posà a instruir-los llargament sense pensar-s’ho. I és en aquest intercanvi entre el moviment de la gent i la compassió del Senyor, que se’ns revela un r...