Estem enviats a portar la pau i fer visible la llum del Senyor als qui viuen amb nosaltres.
En l’evangeli d’avui hem vist com Jesús enviava els setanta-dos deixebles de dos en dos; però no els enviava lluny, sinó que els demanava que s’avancessin als pobles on ell havia d’anar més endavant. La missió era senzilla i concreta: entrar a les cases, portar la pau, guarir i anunciar que el Regne de Déu és a prop. Entrar en una casa significa entrar en una realitat concreta, oferint-hi l’evangeli des de dins, amb respecte i pau. I en la primera lectura hem escoltat com aquesta missió es va expandir: quan Pau i Bernabé van mostrar la intenció d’adreçar-se als qui no eren jueus, indicaven que la Paraula no podia quedar reduïda a un petit grup, sinó que havia d’arribar a tothom, perquè aquest és el desig de Déu: tocar el cor de cada persona.
Avui celebrem sant Ciril i sant Metodi, dos germans que van viure radicalment aquest enviament. Originaris de la Tessalònica del segle IX, foren enviats a anunciar Crist a la Gran Moràvia, al cor d’Europa central. Van entendre que anunciar el Crist no era exportar una cultura grega o llatina, sinó fer que l’Evangeli arrelés en la llengua i l’ànima de cada poble concret. La formació intel·lectual de Ciril i l’experiència de govern i vida monàstica de Metodi els van permetre crear un alfabet i traduir l’Escriptura i la litúrgia a la llengua eslava, fent que la Paraula pogués ser llegida i pregada per aquell poble. Convençuts que el Regne de Déu havia de ser anunciat i celebrat en la llengua de cadascú, van superar incomprensions i oposicions per acabar fent el que Jesús demanava als deixebles: entrar, quedar-se, parlar un llenguatge comprensible i portar la pau. Així es van convertir en apòstols d’un poble i constructors d’unitat en una Europa que sempre ha estat plural i diversa.
Potser avui podríem pensar que la missió és cosa d’altres temps o de terres llunyanes. Però la realitat ens diu una altra cosa: en la nostra Europa actual, marcada per la secularització i la presència de persones de molts pobles i cultures, el “territori de missió” és aquí mateix. Sense moure’ns, convivim amb persones que no coneixen Crist, que l’han oblidat o que el busquen sense saber-ho, i això ens converteix en enviats. No cal anar lluny per entrar en una “casa”: n’hi ha prou d’entrar amb respecte en la realitat dels qui tenim a prop, portar-los la pau i viure una fe comprensible, que es tradueixi en gestos de bondat, acollida i coherència. Com ens ensenya sant Pau, l’Església no s’ha d’aturar davant la incomprensió. Com ens mostraven Ciril i Metodi, estem cridats a fer comprensible l’Evangeli en el llenguatge del nostre temps, començant per la coherència de la nostra vida. I com ens recorda l’Eucaristia d’avui, encara que no ens moguem del lloc on som estem enviats a portar la pau i fer visible la llum del Senyor als qui viuen amb nosaltres, apropant-los el Regne amb la nostra manera de viure.
Dissabte V durant l’any / II - St. Ciril, monjo i St. Metodi, bisbe.
