Maria ens mostra que la fe autèntica implica moviment interior.
Acabem d’escoltar un fragment de l’evangeli marcat pel moviment: d’una banda, el de Jesús i els seus deixebles que intenten retirar-se a un lloc tranquil per descansar una mica després de la missió; i, per altra banda el de la multitud, que no s’està quieta després d’assabentar-se dels moviments de Jesús, i corren per avançar-se i anar-lo a trobar. El fet que l’evangelista deixés registrat que la gent no tingués espera i es moguessin per anar a trobar el Senyor sense esperar que fos ell qui passés pel seu costat, no és un detall secundari: indica que tenien alguna cosa més que curiositat. Es posaren en moviment perquè sentien una necessitat profunda: necessitaven la paraula de Jesús, necessitaven orientació, sentit i esperança a les seves vides. I com que Jesús era qui podia satisfer aquest desig, sentí compassió d’ells i per això es posà a instruir-los llargament sense pensar-s’ho. I és en aquest intercanvi entre el moviment de la gent i la compassió del Senyor, que se’ns revela un rostre molt concret de Déu: un Déu que es deixa trobar pels qui el busquen, i que no es cansa mai d’acollir ningú.
I és en la Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, que aquest moviment de la gent troba un reflex viu; perquè Maria no és només receptiva de la paraula de Déu, sinó que és activa en la seva resposta. Des del moment en què escoltà la Paraula de Déu, el seu cor s’aixecà i el seu “Sí” la posà en camí, deixant de banda els plans personals i responent al projecte de Déu amb total disponibilitat. Maria ens mostra que la fe autèntica implica moviment interior: escoltar, acceptar, transformar-se i actuar. La seva vida i el moviment de la multitud que va anar a buscar Jesús, ens recorden que si volem donar resposta a Déu no podem quedar-nos de braços plegats, sinó que hem d’estar en moviment constant, un moviment que ens crida a donar-nos amb generositat, a sortir de la nostra zona de confort i a posar-nos al servei del Regne.
I nosaltres, avui, què en fem d'aquesta crida? Sovint esperem que les coses passin, o que el Senyor es faci present sense que nosaltres hàgim de fer res… Però l’evangeli ens recorda que ens hem de posar en marxa: si tenim desig de trobar Jesús, escoltar-lo i respondre, haurem de saber renunciar a comoditats, rutines o seguretat. Avui, doncs, podem examinar-nos a nosaltres mateixos i preguntar-nos quantes vegades deixem que el cansament, la indiferència o la rutina ens paralitzin, i quantes vegades, en canvi, som capaços de moure’ns per escoltar la Paraula i posar-la en pràctica? Avui, com la multitud i com Maria, som convidats a sortir del nostre immobilisme, a deixar-nos tocar per la
Paraula i a posar-la en acció. Que així com ens hem mogut per venir a aquesta Eucaristia, sapiguem també moure’ns per estar disponibles allà on el Senyor ens demani, convertint-nos així en instruments de la seva compassió i del seu Regne.
Dissabte de la setmana IV durant l’any – Sta. Maria en Dissabte.
