Avui és un bon dia per fer-nos propòsits per continuar el nostre camí.
Acabem de llegir l’última pàgina de l’evangeli de Joan. L’última pàgina d’un llibre és un bon lloc per assegurar que allò que l’autor volia dir, hagi quedat clar. I la frase de Jesús a Pere és ben eloqüent: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Pere és el deixeble a qui Jesús acaba d’encarregar que meni el seu ramat. Però que l’hagi de menar, no vol dir que es converteixi en l’amo i Senyor de les ovelles. Jesús continua reservant-se per ell el poder de demanar a cadascú allò que més li convingui: «Si vull [i aquí podríem posar el que sigui…], què hi tens a dir?». Que Pere hagi rebut l’encàrrec d’anar al davant no vol dir tampoc que Jesús se n’hagi desentès. Qui en realitat continua anant al davant, és Jesús; i al qui li toca liderar de forma visible, en realitat, també n’està seguint un altre: «Tu vine amb mi». L’encàrrec és clar: qui va al davant, fa un servei.
Som avui a l’últim dia ferial del temps Pasqual. L’últim dia és un bon moment per fer balanç i veure què n’ha quedat d’aquest temps fort de Quaresma i Pasqua. I la frase de Jesús a Pere també ens pot dir molt a nosaltres: «Què hi tens a dir?».
Tots hem rebut del Senyor algun encàrrec o altre. I allò que ens hagi demanat, sigui el que sigui, com a seguidors de Jesús ho hem de fer com un servei als altres, per a fer créixer el Regne de Déu. El «Tu vine amb mi», també va per nosaltres. I perquè puguem seguir el Senyor ben conscientment, i més pendents d’allò que el Senyor vol més que no pas del que volem nosaltres, l’Església ens dóna cada any aquest temps de Quaresma i Pasqua com un temps preciós perquè ens puguem aturar i revisar el camí. El període que demà acabarem ens ha ajudat a recordar què és el més important. I també ens ha ofert ala oportunitat de rebre de nou la seva gràcia i el seu Esperit per enfortir-nos i ajudar-nos a continuar caminant. I és important que no perdem de vista que a qui seguim, és a Jesús; no al nostre voler. A tots ens pot passar, com a Pere, que desviem la nostra atenció d’allò que és realment important, i ens estiguem fixant en els altres no precisament per ajudar-los… Per això Jesús ens dóna models. I el model del deixeble estimat ens ensenya una manera de fer camí: estimant el Senyor, escoltant-lo de prop, i preocupant-nos dels altres perquè vagin a Déu, no perquè facin el que nosaltres voldríem. Avui és un bon dia per fer-nos propòsits per continuar el nostre camí. I sempre ens queda la tranquil·litat de saber que, si el camí ens costa, d’aquí un temps tornarà a començar un altre cicle que serà una nova oportunitat perquè el Senyor ens torni a recordar què és el més important: «Tu, vine amb mi».
Dissabte de la setmana VII de Pasqua
