Posant-nos en moviment en comptes quedar-nos quiets, podem engegar la possibilitat de canvi que tots voldríem veure
Acabem de veure com Jesús va enviar els Dotze per tot el món amb una missió molt concreta: predicar el Regne de Déu, fer fora els dimonis i guarir malalties. Jesús va identificar una necessitat en la seva societat, i hi va mirar de donar solució. Però no va obligar a ningú a rebre aquest ajut: «Si no us han volgut rebre, al moment d’anar-vos-en del poble, espolseu-vos la terra que porteu als peus», els diu. Jesús no obliga a ningú a creure ni a rebre el seu ajut, perquè Déu ens va fer lliures. Ni tampoc no diu que aquell rebuig tingués cap conseqüència negativa per ningú. Veient aquesta manera d’actuar, doncs, podem deduir-ne diverses coses: En primer lloc, que la paraula de Déu que els deixebles tenen la missió de difondre, és guaridora. En segon lloc, que Déu ens ha fet completament lliures, i pertant, som lliures d’acceptar o no aquesta paraula. I en tercer lloc, que el món no ha estat completament acabat, sinó que necessita de la nostra implicació per millorar-lo.
Aquest fragment de l’evangeli, proclamat en l’Eucaristia, deixa de ser per a nosaltres el relat d’uns fets passats i passa a ser allò que Jesús ens vol dir avui a nosaltres: tots i cadascun de nosaltres som avui aquells deixebles escampats per tot el món amb la Missió de predicar el Regne de Déu. Difondre en els nostres contextos tot allò que hem rebut de Jesús, és el millor que podem fer a la nostra societat, perquè la paraula de Jesús pot ser guaridora per tot aquell que té una necessitat.
No cal anar gaire lluny per veure que el nostre món viu com si la paraula de Déu no existís. Però per canviar això cal posar-se en camí, com Jesús féu amb els seus deixebles. Posant-nos en moviment en comptes quedar-nos quiets, podem engegar la possibilitat de canvi que tots voldríem veure. Perquè tots estem cridats, com a deixebles de Jesús, a col·laborar en la seva missió salvadora. Jesús no demana grans proeses: «No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit». No cal que tinguem una situació benestant, ni tan sols que estiguem nosaltres bé abans d’ajudar als altres. Anant a trepitjar el terreny, barrejant-nos amb les persones de la societat, fent nostres les seves inquietuds i necessitats, fent petites coses, podem contribuir a la propagació del Regne del cel. I podem també guarir molts mals només escoltant, estant al costat, ajudant en les petites necessitats… Aquest és el llevat de la pasta que Jesús ens va demanar que fossim. Déu ens va fer lliures, i és conseqüent amb la nostra llibertat: si no fem res, no ens renyarà. Però estarem privant de moltes oportunitats a les altres persones. Si estem agraïts a Déu per tot el que d’ell hem rebut, podem fer alguna cosa millor que contribuir a la difusió del Regne, predicant amb l’exemple?
Dimecres de la setmana xxv durant l’any / II
