Avui podríem preguntar-nos sobre la manera com escoltem la Paraula del Senyor: ho fem de gust?
El fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat ens mostra a Jesús predicant al recinte del temple de Jerusalem. L’evangelista Marc ens explica que hi anà diverses vegades, i allà interactuà amb tota la societat de l’època: els grans sacerdots, els mestres de la Llei, gent notable, fariseus, saduceus i també amb la gent senzilla, malalta o marginada… I sovint no van ser trobades fàcils: els textos mostren com alguns d’aquests estaments posaven Jesús a prova mirant de sorprendre’l amb alguna paraula compromesa, i ell havia d’anar dirimint la situació. En el fragment concret d’avui Jesús instruïa a la gent en general, però en realitat el que feia era qüestionar indirectament el què els mestres de la Llei deien sobre el Messies, deixant entreveure una certa tensió o polèmica. Ara, però, no entrarem en el fons de la qüestió sobre el messianisme de Jesús, sinó que tan sols ens fixarem en un element que fàcilment podria passar-nos desapercebut: tot i el clima de controvèrsia que aquesta part de l’evangeli ens vol transmetre, el text acaba dient que a Jesús «tota la gent l’escoltava de gust». Que enmig d’un clima de discussions i polèmiques l’evangelista destaqui que la gent “l’escoltava de gust”, vol dir que Jesús no només sabia captar l’atenció dels qui l’escoltaven sinó que arribava al cor de les persones, fent que cadascú sentís allò que més li convenia escoltar.
Tots nosaltres, els que avui ens hem aplegat en aquesta Eucaristia, som la continuïtat d’aquelles persones que escoltaven amb gust a Jesús. La celebració litúrgica és el lloc on escoltem la paraula del Senyor d’una manera viva, com si fóssim allà al recinte del temple de Jerusalem escoltant-lo directament, i la seva paraula s’adrecés a cadascú de nosaltres. I així com nosaltres l’escoltem avui, tanta i tanta gent ho han fet en el passat, com ho féu St. Efrem, la memòria del qual avui celebrem. Com a diaca va proclamar als altres aquesta mateixa paraula de Déu que avui escoltem; però al mateix temps la paraula entrà també dins seu d’una manera profunda, i va dialogar amb ella com a poeta i com a músic. La música i la poesia, com la paraula de Déu, tenen el poder d’entrar a l’interior de les persones i transformar-les per dins, i així sabé valdre’s de l’art no com una finalitat en si mateix, sinó com un instrument per fer arribar millor la Paraula de Déu, aquesta paraula que moltes persones escoltaren amb gust de la boca de Jesús, i avui escoltem nosaltres.
Veient el seu exemple, doncs, avui podríem preguntar-nos nosaltres sobre la manera com escoltem la Paraula del Senyor: ho fem també de gust? Tenir gust per escoltar la paraula del Senyor vol dir trobar-hi alguna cosa més enllà del simple relat d’uns fets passats. Tenir gust la paraula de Déu implica voler que aquesta paraula passi a formar part de nosaltres mateixos i influeixi en el nostre pensament, i de retruc les nostres accions, les nostres reaccions, la nostra manera de fer. Si trobem gust en les paraules del Senyor, aquells exemples i models que ens dóna ens aniran configurant cada cop més al Crist i faran que el nostre seguiment sigui cada dia més compromès. I més encara: Si de veritat som dels qui escoltem de gust i volem que la paraula del Senyor entri dins nostre de manera profunda i passi a formar part de nosaltres, segur que les que les paraules que pronunciem nosaltres ajudaran a fer arribar als altres allò que ens va dir Jesús, el Salvador del món.
Divendres IX durant l’any / St. Efrem
