Dir «sí» quan és sí, i «no» quan és no.
Fa uns dies Jesús ens recordava en l’evangeli que ell no havia vingut a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó que els havia vingut a completar. I també aquesta setmana, referint-se a la Llei antiga, Sant Pau ens deia que estar al servei de la nova aliança no volia dir fer cas de la lletra escrita en un sentit literal, sinó que calia estar obert al que l’Esperit ens demanés. En continuïtat amb aquests dos textos, doncs, podríem dir que l’evangeli d’avui és un exemple pràctic del que tot això significa i implica: si bé és cert que la Llei demanava no trencar els juraments i complir tot allò que s’hagués jurat, no és menys cert que, si tothom digués la veritat, el jurament seria innecessari. En el nostre món les normes són necessàries per a la bona convivència, i per evitar mals majors; però hi ha una manera d’actuar més perfecta que està per sobre d’elles i a la qual estem cridats, una manera de viure que faria innecessàries les normes: actuar per amor, tal i com ens demana l’Esperit. Ser sincer i honest, dir «sí quan és sí, no quan és no», és fer un pas més, és no limitar-se a complir les normes i els juraments, forma part d’aquesta manera de viure més perfecta que faria innecessàries les normes i les sancions per no complir-les.
Avui que celebrem la memòria de la Mare de Déu, ens adonem també que ella va seguir aquest exemple de coherència interior. No hi ha cap passatge de l’evangeli que ens faci pensar que trenqués el seu “sí” incondicional a l’Esperit Sant, i menys encara que actués de forma contrària. El seu “sí” és un exemple que ens ajuda a conduir la nostra vida.
Dir «sí quan és sí, no quan és no», doncs, no és un manament més o un simple exercici de sinceritat, és una manera de viure. Implica haver meditat primer tot el que fem i el que diem, sense deixar-nos portar per la pressió del moment. Dir «sí quan és sí, no quan és no», és mostrar la transparència entre el nostre interior i el nostre exterior, és deixar de banda la falsedat i proposar-se de viure amb autenticitat. Dir «sí quan és sí, no quan és no» és estar disposat a reconèixer la culpa, a demanar perdó quan ens hem equivocat, i a acceptar que no sempre som perfectes. És convertir en llei la paraula donada. És no enganyar mai a ningú, però sobretot no enganyar-nos a nosaltres mateixos. I això no és fàcil: cal estar molt convençut de voler complir el Senyor ens demana per fer aquest exercici d’autenticitat, ja que moltes vegades seria més fàcil enganyar per no entrar en conflicte, o no dir el que un pensa per no ser malvist o jutjat… Però això és el que ens demana que fem el Senyor: perquè la nostra vida com a creients sigui plena, hem de dir «sí quan és sí, no quan és no», hem d’anar més enllà del sentit literal que tenia la Llei donada per Moisès dalt d’una muntanya i hem de fer el pas de llegir-la a la llum de l’Esperit. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi.
Dissabte de la setmana x durant l’any – Sta. Maria en Dissabte
