Què més podem donar nosaltres?
Aquests dies que anem llegint de forma continuada l’evangeli de Marc, hem anat veient totes les trobades que Jesús tingué al recinte del temple amb la societat del seu temps. Els encontres que tingué els diferents cops que hi anà foren sempre per a ell una ocasió de predicar el Regne i la manera d’arribar-hi. I en el fragment d’avui, Jesús contraposa als seus deixebles dos exemples de vida: la manera de viure hipòcrita dels mestres de la Llei, i la humilitat i autenticitat de la pobra vídua. Uns —els mestres de la Llei, representen els qui sabent perfectament què haurien de fer no ho fan, i posen en primer lloc les formes que agraden al món però que no són importants per entrar al Regne del cel. L’altra —la vídua pobra, representa la persona que amb humilitat fa allò que agrada a Déu, sense preguntar-se per ella mateixa, i fa passar per davant allò que sap que pensa que és agradable al Senyor. Els dos exemples parlen per si mateixos, i fan evident quin és el model que a Déu plau.
El text de l’evangeli, proclamat en el cor de la celebració litúrgica, deixa de ser per a nosaltres la narració d’uns fets passats, i passa a ser allò que Déu ens vol dia avui a cadascun de nosaltres. I a més d’aquests dos paradigmes, avui en podem afegir un tercer: el de la Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem; ella no es va preguntar ni tan sols si duia monedes per tirar al tresor, sinó que directament va oferir a Déu tota la seva vida, perquè el projecte de salvació de Déu pogués ser dut a terme.
Veient aquests tres exemples, doncs, avui la litúrgia ens mou a preguntar-nos per nosaltres i per la nostra vida: Quin dels tres models som? O quin és el que volem ser, encara que ens costi esforç? Com a persones consagrades a Déu, —o encara que no ho fóssim, des del compromís que cadascú hagi adquirit amb allò que fa: A què donem importància? O bé, amb quina generositat responem a allò que ens hem compromès? Els mestres de la Llei sabien el què havien de fer però en el fons no ho feien, i per altra banda donaven més importància a les formes que al fons. La pobra vídua complia amb humilitat allò que podia fer i sabia que era agradable a Déu, encara que tingués necessitat d’allò que donava. La Mare de Déu va renunciar completament al seu projecte de vida per donar-se a si mateixa al projecte de Déu, i amb la seva renúncia ens obrí a molts les portes de la salvació. Tres models que ens conviden a revisar la nostra vida i ens esperonen a gratar-nos les butxaques per veure si encara tenim dues monedes que ens havíem reservat per a nosaltres, i potser encara podem donar amb generositat, a banda de tot el que ja fem. Donant les dues monedes, la vídua va passar a guanyar un tresor en el cel. Què més podem donar nosaltres?
Dissabte IX durant l’any – Sta. Maria en Dissabte
