Jesús és el veritable metge de tota la humanitat
El relat de la guarició del leprós que ens acaba de ser proclamat és un bon resum de tota la història de la salvació: l’home s’acosta a Déu, tots dos dialoguen, i Déu el salva. I dins d’aquest relat Jesús és qui porta aquesta història a la plenitud: si la llei de Moisès prohibia acostar-se als leprosos i els marginava —com deia la primera lectura, Jesús fa tot el contrari: els acull i els guareix. Perquè Déu no pot fer altrament que estimar a totes i cadascuna de les seves criatures, i no en pot deixar cap al marge per moltes connotacions negatives que tingui el mal que pateixin o que hagin fet. El poder de Jesús sobre la malaltia, doncs, no és sinó un signe de la seva messianitat: Jesús és el veritable metge de tota la humanitat, l’únic que és capaç de salvar-la i de tornar-li la plenitud que havia perdut.
Aquests primers diumenges de l’any litúrgic, les lectures ens presenten de la mà de Marc un Jesús que, a l’inici del seu ministeri públic, anava per totes les viles i pobles de Galilea guarint els malalts. Ens diu que tenia una anomenada tan gran que la gent «venia a trobar-lo de tot arreu», segons les paraules del text. Avui, aquestes persones de tot arreu que l’anem a trobar tot portant les nostres càrregues i problemes, els nostres mals físics i morals, som nosaltres. L’Eucaristia és aquest lloc de trobada amb Jesús, aquest pas del Senyor per les nostres vides que tenim l’oportunitat de repetir cada diumenge per dialogar-hi i dir-li com el leprós: «Si voleu, em podeu purificar».
Perquè per bona voluntat que tinguem, per molt bé que ho vulguem fer tot, el mal sempre haurà fet alguna cosa en nosaltres. Per molt que ens esforcem sempre hi haurà alguna situació de la qual no ens en podem sortir sols, i necessitem l’ajuda de Déu. I la “lepra” de la qual ens parlava l’evangeli no és una malaltia concreta, sinó que és una metàfora del pecat que tots cometem en un grau o un altre, quan ens apartem de Déu. Perquè la nostra salvació no pot dependre de la malaltia física que puguem patir: Jesús sempre està disposat a dir-nos una paraula que ens ajudi i ens guareixi aquest pecat, si tenim el cor obert i hi estem ben disposats. Amb la guarició del leprós, a més, Jesús també ens diu com hem d’actuar nosaltres amb les altres persones: a ell no li feia cap mandra acostar-se i dialogar amb els més marginats o els més estigmatitzats; tampoc nosaltres no hauríem de fer cap diferència amb ningú, perquè tothom és un fill estimat de Déu per molt que ens costi el tracte amb algunes persones. Acostant-nos a Jesús, dialogant-hi i deixant que ell ens transformi, també nosaltres resumim la història de la salvació. I la duem a plenitud si després fem el mateix amb els altres: dialogant, acollint, i donant una bona paraula, sentirem aquesta alegria incontenible que sentí el leprós, que no pogué estar-se de proclamar per tot arreu allò que havia viscut.
Diumenge de la setmana VI durant l’any / B
