Oferim a Déu els dons que ell ens ha donat
Per tal de preparar-nos per a les celebracions pasquals, la litúrgia ens proposa durant tota la Quaresma de reviure els grans esdeveniments de la història sagrada que han prefigurat el misteri del Messies. Diumenge passat, l’aigua del diluvi —que elimina els pecadors i salva els justos, ens era presentada com una prefiguració del bapisme, que destrueix el pecat i ens porta a la vida. I en aquest segon diumenge, Abraham —que consuma en el seu cor el sacrifici del seu fill, és una imatge de Déu Pare, que com deia la segona lectura, no va refusar d’«entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer». Isaac, el fill que Déu li havia donat a Abraham després de patir molt, era una imatge de la benedicció de Déu. Però la màxima benedicció que podem rebre no són els béns materials ni els fills que Déu ens pugui donar en aquesta terra, sinó l’intercanvi de la vida i de la glòria de Déu. I d’aquesta màxima benedicció que converteix en llum i glòria l’existència humana, n’és un primer signe i primícia la Transfiguració del Senyor.
El Crist glorificat dalt d’una muntanya alta davant de Pere, Jaume i Joan, és el mateix Crist que es fa present per a nosaltres en l’Eucaristia. I així com aquells deixebles van viure una anticipació de la glòria de la resurrecció, també nosaltres rebem una anticipació de la glòria del cel quan —reunits amb el Senyor ressuscitat, l’escoltem i rebem els seus dons. Déu ha volgut anticipar-nos la seva gràcia mentre som pelegrins d’aquest món que passa, perquè aquesta ens vagi transformant ja des d’ara en allò que estem cridats a viure un dia en plenitud. Tota la vida —i no només la Quaresma, és una preparació per quan arribi aquell moment. I mentrestant Jesucrist no ens deixa sols, sinó que es troba amb nosaltres un cop i un altre en la celebració. I com deia St. Pau en la segona lectura, «és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres».
Intercedint per nosaltres. Perquè totes aquestes imatges, tots aquests episodis de la història de la salvació, tota la gràcia que el Pare ens dóna a través del seu Fill, no tindrien sentit si no fos perquè ens tenen a nosaltres com a destinataris. Tot el que es desprèn de l’escriptura, si ho creiem sincerament, ha de transformar les nostres vides; perquè primer ens ha transformat a nosaltres. Aquesta metamorfosi, aquesta transfiguració de la humanitat del Crist en la seva divinitat, tots nosaltres estem cridats a viure-la si seguim l’exemple d’obediència d’Abraham, que no va negar a Déu el millor que tenia. I sobretot si seguim l’exemple de Jesús, que també va ser obedient a la voluntat del Pare. Oferim a Déu els dons que ell ens ha donat, com Abraham. I sobretot fem allò que, de la muntanya estant, deia la veu del Pare: «escolteu-lo». Perquè tot el que ens digué Jesús no és per escriure un episodi de la història, sinó perquè participem de la veritable Pasqua.
Diumenge II de Quaresma / Cicle B
