Quantes vegades ens ha passat que les coses no surten com nosaltres voldríem?
L’evangeli sempre ens mostra una realitat polièdrica, que té moltes cares des de les quals podem aproximar-nos i aprofundir en la realitat de Déu. I avui ens podem fixar en la de l’exemple que Jesús ens dóna de responsabilitat i d’autenticitat. Jesús tenia la missió de predicar el Regne de Déu, i n’era conscient. I per complir-la havia reunit i organitzat el grup de deixebles a qui envià per tot arreu i després reuní de nou per posar en comú tot el que s’hagués produït en la missió, i descansar. Era important revisar el camí, parlar i reposar. Però la situació es va capgirar per la gran quantitat de persones que tenien necessitat de la paraula de Jesús, que van provocar un canvi de plans. I Jesús, lluny de contrariar-se o d’enfadar-se i conscient que la seva missió tenia una importància i una prioritat, no tingué cap problema en abandonar allò que s’havia proposat de fer, i donar-se pacientment a allò que era la seva missió principal: pasturar el poble de Déu. Fou un petit gest generós i responsable, però que a l’hora ens deixava veure l’autenticitat de la seva figura: fent-lo, Jesús demostrà que es creia de veritat tot el que deia.
Aquesta mateixa autenticitat és la que traspuen els sants màrtirs en general, i en concret Pau Miki i els seus companys, la festa dels quals avui celebrem. Ells, que no van abandonar la missió de predicar ni de perdonar ni tan sols de la mateixa creu estant, són un testimoni d’aquesta prioritat i autenticitat que té la missió lliurement acceptada. Quan hom vol viure amb autenticitat missatge cristià pren una decisió que té una implicació real en la seva vida, perquè tota ella passa a deure’s al què implica la missió que ha acceptat. La dedicació de la pròpia vida al Regne de Déu és tan forta que passa sempre per damunt de les contrarietats, siguin quines siguin.
Quantes vegades en la nostra vida ens ha passat que les coses no surten com nosaltres voldríem? Molts cops els imprevistos o les situacions més inesperades fan que no puguem fer allò que ens havíem proposat de manera immediata, i hem de saber renunciar al nostre voler per fer passar per davant allò que és més important i al qual ens devem. Veure en les contrarietats una oportunitat de vegades no és gens fàcil, però és el que hem vist fer a Jesús avui. I com ell vtambé a fer, hem de saber veure que més important que el que diem i ensenyem, és el que fem: per molta responsabilitat i autenticitat que el Senyor hagués volgut ensenyar, de res no li hauria servit explicar-se bé si al presentar-se una necessitat s’hagués contrariat o hagués dit que no podia: va fer allò que ensenyava. Que l’esperit i l’exemple de Jesús i dels sants màrtirs ens ajudi i ens encoratgi en el nostre dia a dia com a cristians, sigui quin sigui el lloc on estiguem o la responsabilitat concreta que tinguem.
Dissabte de la setmana IV durant l’any – St. Pau Miki i companys, màrtirs.
