Homilia del dissabte VII de Pasqua

Evangeli Jo 21,20-25.En aquell temps, Pere es girà i veié venir també el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia de trair. Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i aquest què?» Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Entre els germans ha corregut el rumor que aquell deixeble no havia de morir, però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir?» Ell és el deixeble que dóna testimoni de tot això i que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe. Jesús va fer moltes altres coses, però si algú les volgués escriure una per una, crec que els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món.

Benvolguts germans i germanes en Crist:

Mentre va viure, Jesús era l'únic enviat de Déu vingut per a portar-nos la seva paraula. Però un cop ressuscitat, i com un fruit del treball que havia sembrat mentre era amb nosaltres, va ser ell mateix qui va enviar els deixebles per tot el món, com a missioners. En les narracions de les aparicions de Jesús, és un tret comú el fet que Jesús enviï als seus deixebles a proclamar la bona nova de l'evangeli, i a ser testimonis del seu amor. I ho fa a partir del diàleg, un diàleg sincer i profund com el que acabem de sentir que tingué amb Pere. Són diàlegs ens els que, amb molt poques paraules, Jesús fa veure als seus deixebles què és el més important, i què és el que espera d'ells. I també nosaltres podem saber què és el que ens segueix demanant a cadascú avui, ara i aquí.

Pere és el deixeble a qui Jesús encarrega de pasturar el seu ramat. És un encàrrec que rep del Crist ressuscitat, just en el fragment anterior del que acabem d'escoltar. Però pel que es pot deduir del diàleg que hem sentit, el fet d'haver de pasturar el ramat no el converteix en amo de les ovelles, sinó que Jesús en continua essent el cap: «Si vull que [aquest altre deixeble] es quedi fins que vindré –li diu–, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Queda clar, doncs, que el que Jesús demana a Pere és que el segueixi, tot menant als altres, però deixant que continuï sent Jesús el qui demani a cadascú el que vol.

El diàleg amb Pere fa referència al deixeble estimat, aquest personatge que resta anònim, però que el text ens presenta com un model del deixeble ideal. És un deixeble que ha anat apareixent en la darrera part de l'evangeli de St. Joan com una encarnació de les virtuts que ha de tenir tot bon deixeble: reclinat sobre el pit de Jesús en l'últim sopar, dialoga amb ell i escolta atentament la seva paraula; estant al peu de la creu, es fa present en els moments més difícils; acull a casa seva a la mare de Déu, que pot ser aquí una imatge de l'Església; i finalment, segueix el Crist ressuscitat, donant-ne testimoni a tota la comunitat. Sembla clar, doncs, que encara que sigui de maneres diferents, allò que els demana en comú és que el segueixin, i siguin testimonis d'ell.

Potser això que Jesús ressuscitat demana als seus deixebles, pot ser un paradigma per a nosaltres i ajudar-nos a saber què és el que ens segueix demanant. En realitat, més que demanar-nos feines o tasques concretes, el que Jesús ens demana és que des del lloc on cadascú estigui en la societat, el seguim, siguem testimonis d'ell, i l'esperem així fins al seu retorn. Només això. Pot ser molt senzill, però molt difícil a la vegada. Sovint ens pot moure el desig d'arribar a ser algú, de tenir responsabilitats, de tenir un lloc destacat, o voler fer coses o feines concretes. Però Jesús actua a través nostre si sabem buidar-nos dels nostres volers, i posar en el centre la seva voluntat. És així com ha fet tantes coses que «si algú les volgués escriure una per una, [...] els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món». Perquè caldria comptar tots i cada un dels llibres de la vida que cada cristià compromès ha anat escrivint al llarg de la història. I seria allà on hi trobaríem, una per una, totes les coses que el ressuscitat ha anat fent a través nostre.

Els deixebles a qui Jesús demana que el segueixin en els relats de les aparicions, avui som nosaltres, que hem escoltat la seva paraula i la volem fer viure dins nostre. Per això és important que sapiguem entrar en diàleg amb Jesús, i acollir amb alegria el que ens vulgui dir, i demanar. Segurament no seran coses concretes i temporals, sinó que simplement ens demanarà que el seguim des d'allà on siguem en cada moment. És un gran consol i esperança saber que, per ser bons deixebles, n'hi ha prou amb el que cadascú bonament compta. Que l'Esperit Sant, la vinguda del qual demà celebrarem, ens ajudi amb els seus dons a seguir-lo, i a ser fidels testimonis del seu amor.