Allà on som és allà on Jesús ens ha enviat.

 


Jesús va escollir dotze deixebles i els va enviar a predicar el Regne de Déu. I abans de fer-ho els donà una llarga sèrie d’instruccions. El fragment de l’evangeli que avui ens ha estat proclamat són una part d’aquestes indicacions donades per Jesús als dotze. Concretament, és la part en què Jesús els dóna confiança i els anima a proclamar sense por tot allò que han après d’ell: «Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats», els demanava. Ell ja sabia que aquesta missió els valdria incomprensions, persecucions, i fins i tot els podria dur a la mort. Però l’objectiu estava més enllà de la vida present: «tothom que em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel», deia. Per això és més important seguir Jesús i reconèixer-lo davant de tothom, que no pas viure amb por de donar testimoni. La fe en Jesús no és una cosa íntima que s’hagi de viure privadament, sinó que és per compartir, per portar a la pràctica, per construir un món millor.

Lluny en el temps d’aquells primers deixebles, nosaltres continuem seguint els passos de Jesús. Però així com estem lluny d’ells en el temps, el Senyor continua ben a prop nostre perquè ens parla de forma personal a cadascú cada cop que, com ara, estem reunits en el seu nom. La celebració litúrgica és per a nosaltres aquesta trobada amb el Senyor en la que ens dóna indicacions precises, com va fer amb els dotze. És aquí on podem escoltar les seves paraules com si fossin pronunciades directament, ara i aquí, a cadascú de nosaltres. I avui que, a més, celebrem la memòria de la Mare de Déu, podem recordar també que així ho va fer ella: Maria va escoltar el seu fill i hi va confiar plenament, com estem cridats a fer-ho nosaltres. «No tinguis por», li va dir l’àngel a Maria (Cf. Lc 1,30). «No tingueu por», ens deia avui el Senyor a nosaltres: si confiem i ens deixem portar per Ell, podem fer molt més del que ens pensem.

Per tant, si els dotze deixebles que Jesús escollí són un paradigma del que hauria de ser tot deixeble de Jesús, avui som nosaltres els qui hem de fer tot això que el Senyor demanava als dotze. Tots els cristians tenim la missió de continuar l’exemple dels apòstols amb les nostres vides. Es tracta de traduir la saviesa de vida que ens ensenya Jesús en petits actes que ens converteixin en testimonis i predicadors d’allò que Jesús ens ha ensenyat. Ho farem sempre que estem atents a les necessitats dels altres, sempre que escoltem, sempre que ajudem, i en definitiva sempre que estimem. És una cosa que es pot fer des del lloc que ocupi cadascú, perquè allà on som és allà on Jesús ens ha enviat. Confiem-hi i no tinguem por, ni de fer-ho ni de fer-nos conèixer com a cristians. 


Dissabte de la setmana XIV durant l’any / I – Sta. Maria en Dissabte

Mt 10,24-33

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Què significa ser deixeble de Jesús?

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta