La lectura de tot el cicle de Josep i els seus germans pot ser una bona lectura d’estiu per endur-nos a la piscina.
Aquests últims dies, com a primera lectura hem anat llegint una selecció de fragments del llibre del Gènesi, en particular del cicle de Josep i els seus germans; i avui en concret ens ha estat proclamat el darrer fragment, amb què es clou el cicle i el llibre. Tota la història en conjunt de Josep i els seus germans és una obra literària de primer ordre i d’una gran bellesa, però no només això: sobretot, és també una història que ens fa pensar a mostrar-nos com el bé i del mal en la vida real apareixen misteriosament units i barrejats, i ens ajuda a veure com Déu moltes vegades se serveix d’un mal per treure’n un bé. Ens ajuda a endinsar-nos en la compassió i el perdó, veient la gran misericòrdia que Josep té envers els seus germans que el van trair i com és capaç de perdonar-los i salvar-los. Ens commou mostrant-nos com Déu és capaç de transformar el cor de les persones, i concedir una gran magnanimitat fins i tot a aquells que en un moment donat es poden haver sentit ferits, o directament poden haver estat maltractats. En resum, tot el cicle de Josep i d’una forma més àmplia tot el llibre del Gènesi és una gran lliçó d’humanitat i de divinitat, un gran exemple de com Déu ens estima malgrat les nostres febleses.
Avui hem llegit aquest fragment en la mateixa celebració en què fem memòria de l’abat sant Joan Gualbert. Va néixer en una família noble, i encara vivint a casa seva va viure l’assassinat del seu germà. Segons el costum de l’època li tocava venjar aquesta mort matant l’assassí, però diu la llegenda que quan el tingué al davant se’n compadí i el perdonà. I en contra de la voluntat dels seus pares entrà en un monestir com a monjo benedictí, des d’on lluità contra la simonia i acabà fundant la Congregació de Vallombrosa, amb una voluntat de reformar rellegint els valors més importants de la Regla de Sant Benet. Sense que estigui fet expressament, la seva vida pot ser molt bé un exemple d’aquesta compassió i perdó que comentàvem parlant del cicle de Josep; i també d’aquest poder que té Déu de treure el bé d’un mal, i de transformar en bones les situacions que en un principi semblarien dolentes, o impossibles de ser superades.
Tant la vida de l’abat sant Joan Gualbert com tot el cicle de Josep i els seus germans, avui són per a nosaltres un exemple de vida. Tots hem pogut experimentar en el nostre dia a dia la presència del mal, que apareix indissolublement barrejat amb el bé de tantes i tantes maneres. I també tots“hem de fer de la necessitat virtut” com diu la dita, mirant de transformar les situacions que ens podrien fer caure en el desànim o la desesperació en ocasions de creixement. Les vacances d’estiu ens solen reportar una pausa en el ritme intens de l’activitat normal, i aquest temps de pausa ens pot servir per reflexionar i identificar què hem estat capaços de fer durant el curs, potser sense adonar-nos-en: veure si hem sabut perdonar, si hem estat compassius, si hem sabut treure un bé dels problemes que hàgim hagut d’afrontar o bé si hem viscut instal·lats en la queixa o el desànim… La lectura de tot el cicle de Josep i els seus germans (del capítol 37 al 50 del llibre del Gènesi), o fins i tot la lectura més àmplia de tot el primer llibre de la Bíblia no només pot ser una bona lectura d’estiu per endur-nos a la piscina, sinó que ens pot ajudar a veure com nosaltres, en la nostra vida particular, també podem ser capaços de transformar les contrarietats en situacions en què floreixi l’amor de Déu, i contribuir a construir el Regne de Déu des del nostre lloc i amb allò que ens toqui fer.
Dissabte XIV durant l’any / I
