Que la Mare de Déu ens ajudi a posar els nostres béns al servei de l’amor.
L’evangeli d’avui ens convida a mirar dins del nostre cor per veure quin lloc hi ocupa Déu. Jesús ens parla de dues riqueses: les enganyoses i les veritables. Les enganyoses són els diners i els béns materials, que tenen un valor limitat, perquè tard o d’hora s’acaben. Les veritables són les que no passen mai, com ara poden ser la fe, la caritat, la fidelitat, la capacitat d’estimar. Ara bé, Jesús no diu que el diner sigui dolent, sinó enganyós: ens podem enganyar si el convertim en la finalitat de la nostra vida. Però si el fem servir com a mitjà, pot ajudar-nos a créixer en les riqueses veritables. Amb els béns materials podem fer el bé, ajudar els altres, sostenir iniciatives que facin més digna la vida de tothom. En aquest sentit, fins i tot les riqueses enganyoses poden ser camí cap a les riqueses del Regne, si les administrem amb esperit de servei i amor. Jesús ens ho diu clar: «L’home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor». La manera com administrem les coses petites és el reflex de com estimem.
Avui, que celebrem la memòria de Santa Maria en dissabte, és una bona ocasió per veure en Maria el model perfecte d’aquesta fidelitat en les coses petites. Va dir “sí” a Déu en allò que semblava senzill i quotidià, i aquell “sí” va obrir el camí a la salvació. Va fer servir tot el que tenia —la seva vida, el seu temps, el seu amor— com un mitjà per fer la voluntat de Déu. En ella no hi hagué ni falsedat ni engany: va ser sempre autèntica, fidel per dins i per fora. Per això Déu li confià les riqueses més grans, les que no passen mai.
I també tots nosaltres tenim riqueses, petites o grans, que Déu ens ha confiat: el nostre temps, la nostra feina, les nostres relacions, allò que posseïm. No compta tant la quantitat, sinó la manera com les fem servir. Si les utilitzem com a mitjà per estimar, per ajudar, per fer créixer el Regne, aquestes riqueses enganyoses es converteixen en pont cap a les riqueses veritables. Déu coneix els nostres cors, i sap si som autèntics, si servim només un amo, o si tenim el cor dividit. I tant l’evangeli d’avui com l’exemple de la Mare de Déu ens han de servir per ajudar-nos a anar-lo modelant d’aquella manera que a Déu plau, i sobretot a enfocar-lo cap a aquelles riqueses veritables de què ens parla l’evangeli, i que no tan sols no passen mai, sinó que ens ajuden a caminar cap a la nostra salvació. Que la Mare de Déu ens ajudi a ser fidels en les coses petites, a tenir un cor unificat i sincer, i a saber posar els nostres béns al servei de l’amor. Així aprendrem a estimar bé, i a guanyar aquells amics que ens rebran eternament a casa seva.
Dissabte XVI durant l’any – Sta. Maria en Dissabte
