Homilia del dia 11 de gener

Evangeli Lc 5,12-16Una altra vegada, Jesús es trobava en un poble on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient: --Senyor, si vols, em pots purificar. Jesús va estendre la mà i el tocà dient: --Ho vull, queda pur. A l'instant li desaparegué la lepra. Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí: --Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties; 16 però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.

Benvolguts germans i germanes en Crist:

«Senyor, si vols, em pots purificar». Són les paraules que sentíem fa un moment en boca del leprós quan, en veure'l, s'adreçà a Jesús. Són paraules que indiquen una actitud interna: humilitat, davant d'una dificultat que ell sol no podia superar; desig de superació, davant les ganes de sortir d'una situació que afectava tota la seva vida; confiança, veient a Jesús com aquell que podia arribar on ell no era capaç. Són paraules que, en definitiva, ens mostren l'actitud que hauríem de tenir davant les nostres dificultats personals més profundes, que no podem superar tot sols.

En la Bíblia, el terme traduït per «lepra» es refereix a un conjunt de malalties que afectaven a la pell. La llei mosaica i la mentalitat hebrea consideraven la lepra i les malalties en general com una conseqüència i un càstig pel pecat. El leprós, era un home considerat física i moralment infectat, un pecador. La lepra obligava el malalt a viure fora del poblat i exclòs de la vida social, per no contaminar el cos i les ànimes dels qui integraven la comunitat. I a més, havia d'advertir als altres de la seva presència.

Malgrat totes aquestes limitacions i normes que havia d'observar, però, el leprós sent la necessitat d'anar a trobar Jesús, i pregar-li que el guareixi. I, quina és l'actitud de Jesús? Jesús no el renya per no haver respectat la norma de no acostar-se a ningú, sinó tot el contrari: l'acull, i veient la seva bona predisposició el guareix, i el retorna a la comunió amb tothom. L'actitud de Jesús manifesta, un cop més, el màxim signe de l'amor diví per a l'home: la reconciliació. Jesús es compadeix del leprós, del pecador, i el guareix; i aquesta guarició és un anunci de l'arribada del Regne de Déu.

La litúrgia que ara estem celebrant, ens actualitza la paraula de Déu i ens la fa viva i eficaç avui, ara i aquí, per a tots nosaltres. Què ens diu, doncs, a nosaltres, persones del s. xxi, aquest relat de guarició?

Per una banda, i a nivell personal, ens pot indicar l'actitud amb la què hem d'acostar-nos a Jesús, per demanar-li que ens purifiqui de les nostres impureses. En la nostra lluita diària contra el mal, que d'una manera silenciosa es pot anar apropiant de nosaltres, tots tenim una «lepra» de la qual guarir-nos, una zona del nostre cor que s’ha resistit a ser evangelitzada. I tots tenim necessitat que Déu, que es vol fer present en les nostres vides, ens ajudi a superar-ho. El relat que hem escoltat, doncs, és per a nosaltres un anunci de l’obra salvadora de Jesús, i ens fa veure que, si li presentem amb humilitat les nostres dificultats interiors, les nostres contradiccions, ell estarà disposat a ajudar-nos.

Però potser també per altra banda, i a nivell col·lectiu, d'Església, ens vol dir alguna cosa. Avui també hi ha persones que se senten marginades, grups i sectors socials que se senten fora del si de l'Església, per culpa de coses que ells no han triat. Si volem aprendre de la manera d'obrar de Jesús, potser hem de ser nosaltres qui els allarguem la mà, i els reintegrem a la comunió amb ell.

Som encara en el temps litúrgic de Nadal. Demà, amb la festa del baptisme clourem aquest cicle en què hem vist com Jesús ve a les nostres vides, i vol néixer en els nostres cors. Avui, que Jesús se'ns ha manifestat, i en aquesta eucaristia se'ns fa present, diguem-li com el leprós: «Senyor, si vols, em pots purificar». Si ho fem de cor, ens estendrà la mà, i tocant el nostre cor ens purificarà a l'instant. Primer, ho hem de voler;  però si ho fem, experimentarem l'alegria i la joia del Nadal, que sentim quan deixem que Jesús torni a néixer en el nostre interior. Deixem-nos, doncs, envair per aquesta joia.