Homilia del dissabte IV de Quaresma
Evangeli Jo 7,40-53
Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir: --Aquest és realment el Profeta. D'altres deien: --És el Messies. Però uns altres replicaven: --¿És que el Messies ha de venir de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David? La gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir. Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: --Per què no l'heu portat? Els guardes respongueren: --Ningú no ha parlat mai com aquest home. Els fariseus els van replicar: --Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna! Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu: --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet? Ells li respongueren: --¿Tu també ets de Galilea? Investiga l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta. I cadascú se'n va anar a casa seva.
Benvolguts germans i germanes en Crist:
Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir: --Aquest és realment el Profeta. D'altres deien: --És el Messies. Però uns altres replicaven: --¿És que el Messies ha de venir de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David? La gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir. Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: --Per què no l'heu portat? Els guardes respongueren: --Ningú no ha parlat mai com aquest home. Els fariseus els van replicar: --Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna! Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu: --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet? Ells li respongueren: --¿Tu també ets de Galilea? Investiga l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta. I cadascú se'n va anar a casa seva.
Benvolguts germans i germanes en Crist:
Tot avançant pel camí de la Quaresma, quan
ja comencem a ser a prop de la Pasqua, la litúrgia ens reporta una discussió
sobre la figura de Jesús, que per a nosaltres pot ser una ocasió per a fer-nos
les mateixes preguntes: Qui és aquest, que mai ningú no havia parlat com ell?
Qui és Jesús, per a nosaltres?
La perícopa que hem llegit avui no ens fa
arribar pròpiament cap paraula de Jesús, sinó les reaccions que produïa la seva
figura, i les seves paraules. Per uns, era el Messies. Per d'altres, un
profeta. Els grans dirigents del poble s'embolicaven en discussions sobre el
seu origen, que els servien per justificar la seva postura, i no haver d'acceptar
els efectes que estaven veient que produïa en el poble. I la gent senzilla,
personificada en aquest fragment pels guàrdies que havien estat enviats per
detenir-lo, són els que descobreixen l'autèntic Jesús, i tornen meravellats de
com l'havien sentit parlar: «Mai ningú no ha parlat com aquest home», van dir. En
definitiva, mentre uns l'acceptaven, d'altres el rebutjaven, i era signe de
controvèrsia. Però això passava precisament, perquè les paraules de Jesús no
eren buides. Produïen polèmica, perquè sovint anaven directament a remoure allò
més profund que hi ha en les persones. De vegades causaven admiració i
sorpresa, però d'altres vegades causaven crítica, murmuració i odi; depenia del
que hi hagués a l'interior de cadascú.
Avui, ens podria semblar que encara es
donen situacions similars. De vegades podem tenir la impressió que alguns dels
que haurien de ser els grans dirigents del poble s'entesten en buscar arguments
que defensin les seves pròpies posicions, sense anar a fons en el missatge del Crist.
Però els cristians de base tenim necessitat de deixar-nos interpel·lar directament
per les paraules de Jesús, que són paraules d'amor. Les paraules de Jesús
toquen de ple el nostre jo més profund, i són absolutament necessàries en una
societat en la que aparentment, sembla que els valors que la regeixen siguin
uns altres. Però no: la caritat i l'amor de què ens ha parlat Jesús, continuen
essent necessaris fins en la societat més justa i perfecta. És en aquest sentit
que els cristians, si convé, hem de ser signe de controvèrsia: perquè no ens
hem de deixar portar pel que marquin les modes o les tendències, sinó per la
paraula de Jesús, que és la Veritat que ve del Pare.
Per tant, la litúrgia d'avui ens convida a
estar oberts, a mirar en positiu la figura de Jesús, i deixar-nos sorprendre
per ell, com ho van fer els guàrdies del temple i la gent senzilla. Jesús i tot
el que comporta la seva figura, encara pot ser avui causa de polèmica –i és
millor això que no pas la indiferència. Però nosaltres som dels que, moguts pel
desig de conèixer cada cop més a Jesús, hem deixat que pesin més les ganes
d'acollir-lo que els dubtes pel que es pugui dir, i hem vingut avui aquí per
rebre'l un cop més en les nostres vides. Deixem-nos, doncs, interpel·lar de nou
per la seva paraula.
El relat de l'evangeli que hem escoltat, acaba d'una manera ben curiosa:
«Cadascú se'n tornà a casa seva». És un final obert, que no pren partit per cap
desenllaç concret de la discussió, sinó que més aviat ens fa pensar que cadascú
ha de ser conseqüent amb la seva opció. Desitgem, doncs, que la festa de Pasqua
que aviat celebrarem ens ajudi a ser conseqüents i a aprofundir cada dia més en
la opció que hem fet per Jesús. Demanem també que ens ajudi a canviar el que hi
pugui haver de rutinari en la nostra fe per una fe conscient, i així puguem ser
un exemple que ajudi a les persones del nostre entorn a descobrir cada dia més al
Fill de Déu, que ha vingut per salvar-nos.