Homilia del dissabte IV de Quaresma

Evangeli Jo 7,40-53
Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir: --Aquest és realment el Profeta. D'altres deien: --És el Messies. Però uns altres replicaven: --¿És que el Messies ha de venir de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David? La gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir. Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: --Per què no l'heu portat? Els guardes respongueren: --Ningú no ha parlat mai com aquest home. Els fariseus els van replicar: --Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna! Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu: --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet? Ells li respongueren: --¿Tu també ets de Galilea? Investiga l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta. I cadascú se'n va anar a casa seva.



Benvolguts germans i germanes en Crist:
Tot avançant pel camí de la Quaresma, quan ja comencem a ser a prop de la Pasqua, la litúrgia ens reporta una discussió sobre la figura de Jesús, que per a nosaltres pot ser una ocasió per a fer-nos les mateixes preguntes: Qui és aquest, que mai ningú no havia parlat com ell? Qui és Jesús, per a nosaltres?
La perícopa que hem llegit avui no ens fa arribar pròpiament cap paraula de Jesús, sinó les reaccions que produïa la seva figura, i les seves paraules. Per uns, era el Messies. Per d'altres, un profeta. Els grans dirigents del poble s'embolicaven en discussions sobre el seu origen, que els servien per justificar la seva postura, i no haver d'acceptar els efectes que estaven veient que produïa en el poble. I la gent senzilla, personificada en aquest fragment pels guàrdies que havien estat enviats per detenir-lo, són els que descobreixen l'autèntic Jesús, i tornen meravellats de com l'havien sentit parlar: «Mai ningú no ha parlat com aquest home», van dir. En definitiva, mentre uns l'acceptaven, d'altres el rebutjaven, i era signe de controvèrsia. Però això passava precisament, perquè les paraules de Jesús no eren buides. Produïen polèmica, perquè sovint anaven directament a remoure allò més profund que hi ha en les persones. De vegades causaven admiració i sorpresa, però d'altres vegades causaven crítica, murmuració i odi; depenia del que hi hagués a l'interior de cadascú.
Avui, ens podria semblar que encara es donen situacions similars. De vegades podem tenir la impressió que alguns dels que haurien de ser els grans dirigents del poble s'entesten en buscar arguments que defensin les seves pròpies posicions, sense anar a fons en el missatge del Crist. Però els cristians de base tenim necessitat de deixar-nos interpel·lar directament per les paraules de Jesús, que són paraules d'amor. Les paraules de Jesús toquen de ple el nostre jo més profund, i són absolutament necessàries en una societat en la que aparentment, sembla que els valors que la regeixen siguin uns altres. Però no: la caritat i l'amor de què ens ha parlat Jesús, continuen essent necessaris fins en la societat més justa i perfecta. És en aquest sentit que els cristians, si convé, hem de ser signe de controvèrsia: perquè no ens hem de deixar portar pel que marquin les modes o les tendències, sinó per la paraula de Jesús, que és la Veritat que ve del Pare. 
Per tant, la litúrgia d'avui ens convida a estar oberts, a mirar en positiu la figura de Jesús, i deixar-nos sorprendre per ell, com ho van fer els guàrdies del temple i la gent senzilla. Jesús i tot el que comporta la seva figura, encara pot ser avui causa de polèmica –i és millor això que no pas la indiferència. Però nosaltres som dels que, moguts pel desig de conèixer cada cop més a Jesús, hem deixat que pesin més les ganes d'acollir-lo que els dubtes pel que es pugui dir, i hem vingut avui aquí per rebre'l un cop més en les nostres vides. Deixem-nos, doncs, interpel·lar de nou per la seva paraula.
El relat de l'evangeli que hem escoltat, acaba d'una manera ben curiosa: «Cadascú se'n tornà a casa seva». És un final obert, que no pren partit per cap desenllaç concret de la discussió, sinó que més aviat ens fa pensar que cadascú ha de ser conseqüent amb la seva opció. Desitgem, doncs, que la festa de Pasqua que aviat celebrarem ens ajudi a ser conseqüents i a aprofundir cada dia més en la opció que hem fet per Jesús. Demanem també que ens ajudi a canviar el que hi pugui haver de rutinari en la nostra fe per una fe conscient, i així puguem ser un exemple que ajudi a les persones del nostre entorn a descobrir cada dia més al Fill de Déu, que ha vingut per salvar-nos.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Què significa ser deixeble de Jesús?

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta