Homilia del dissabte IV de Pasqua
Evangeli Jo 14,7-14
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare, qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que em demanareu alguna cosa en nom meu, jo la faré».
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare, qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que em demanareu alguna cosa en nom meu, jo la faré».
Benvolguts germans i germanes en Crist:
El fragment de l'evangeli que ens acaba de
ser proclamat, és una petita part del llarg discurs de comiat que Jesús, dialogant
amb els seus deixebles, els adreça al final del Sant Sopar. Està situat just
després del rentament de peus, gest amb el qual Jesús ens dóna un exemple del
que ha de ser la vida del deixeble: deixar-se modelar segons Jesús, per
aprendre a estimar com ell ho ha fet. Com tot el text de l'evangeli, és un
relat que va ser escrit després que els deixebles visquessin l'experiència de
la resurrecció, amb la finalitat d'ajudar-nos en el camí de la nostra fe. La
litúrgia ens el presenta avui que encara som dins la cinquantena pasqual,
aquest temps de l'any en què se'ns convida a reflexionar d'una manera més
profunda sobre el misteri de la resurrecció. Des d'aquesta perspectiva, mirem
de veure quins elements ens poden servir en el nostre camí personal.
Tot dialogant amb els deixebles, Jesús fa
un retret a Felip: «Fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em
coneixes?». És una pregunta que pot ressonar en l'interior de cadascú: Fa tant
de temps que Jesús ha ressuscitat per nosaltres... i, el coneixem? El
coneixement de Jesús, és un tema cabdal en la vida de qualsevol creient. I no
volem dir del Jesús històric, sinó del Jesús ressuscitat, que és més que un
personatge històric. El ressuscitat és algú que està viu, ara i aquí. És aquell
a qui seguim, i amb qui hi tenim un compromís. I per això estem convidats a
conèixer-lo cada dia més, i a establir-hi una relació d'amistat, cosa que només
es pot fer a través d'un diàleg sincer i profund. De la resurrecció de Jesús,
els primers deixebles en van tenir una experiència real. Van tenir la consciència
que, després d'haver estat crucificat, mort i sepultat, Jesús continuava viu
entre ells. Ho van experimentar en la fracció del pa, en les aparicions en les
que no el reconeixien a primera vista però el coneixien per la seva paraula,
pels seus gestos, i per allò que significava la seva persona i el seu missatge.
Nosaltres, lluny en el temps d'aquells primers deixebles, no hem conegut el
personatge històric de primera mà; però la nostra fe en el ressuscitat és
idèntica a la seva, i Jesús se'ns continua fent present. És present avui, ara i
aquí, on estem reunits en el seu nom. Se'ns farà present en la fracció del pa,
que ara mateix anem a celebrar. Se'ns seguirà fent present cada vegada que parlant
amb ell, ens deixem interpel·lar per la seva paraula; cada cop que ajudem a un
germà, cada cop que acollim algú en el seu nom, cada cop que mirem de fer
créixer el seu Regne. I se'ns farà més i més present, cada cop que dialogant
amb ell, deixem que la seva paraula vagi calant en nosaltres. Aquest és, per a
nosaltres, el ressuscitat. I l'evangeli d'avui és una invitació a establir-hi
diàleg, i a conèixer-lo cada dia més.
La nostra relació amb Jesús que va començar el dia del nostre baptisme,
ha d'arribar a ser tan estreta com la que hem escoltat que Jesús tenia amb el
Pare. Si ho aconseguim, prendrà sentit la última afirmació del text: «tot allò
que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré». És una afirmació que no es pot prendre
en sentit literal ni per les coses materials, ja que seria impossible de
complir si tothom demanés coses contràries. Però si la nostra relació amb Jesús
esdevé tan íntima com la que ell té amb el Pare, la nostra voluntat es
configurarà amb la seva, i tot allò que nosaltres voldrem serà el que ell vol,
i el que vol el Pare. Si deixem que el ressuscitat tingui vida en nosaltres, i
que la seva paraula arreli tan profundament en el nostre interior que la nostra
voluntat sigui la seva, serà possible que faci tot allò que li demanem en el
seu nom. I entendrem allò que cada dia demanem en el Parenostre, i que tornarem
a demanar d’aquí uns moments: «faci’s la vostra voluntat, així en la terra com
es fa en el cel». Alegrem-nos per aquest do tan gran, deixem-nos modelar per la
seva voluntat, i estimem tal com ell ens va estimar.
