Avui som convidats a comprovar la solidesa que té fonamentar la vida en els ensenyaments del Crist.
L’evangeli d’avui ens enfronta de nou amb el misteri del mal, i de com conviu subtilment barrejat amb el bé. La bona llavor plantada pel sembrador i el jull plantat per l’enemic, que han de créixer junts perquè si arrenquéssim l’un faríem malbé l’altre, eren un exemple d’aquesta convivència del bé i del mal. Una convivència que no era cap novetat, com es pot deduir de la primera lectura del llibre del profeta Jeremies: el profeta s’havia posat a la porta del temple perquè els israelites se n’adonessin de com —encara que de paraula tinguessin la intenció d’adorar Déu, d’obra robaven, mataven, cometien adulteri, juraven en fals, i seguien d’altres déus. Poc a poc s’havien deixat portar per aquest mal que convivia amb el bé, i per desfer-se’n i poder tornar a Déu primer se n’havien d’adonar.
En aquesta eucaristia, fem memòria de Sta. Brígida, una santa del s. XIV que també hagué de conviure i lluitar amb aquesta barreja del bé i del mal. La seva vida té dos períodes clarament diferenciats. El primer, com a mare de família: van ser vint-i-vuit anys de matrimoni amb el governador d’una part important de Suècia amb qui tingué vuit fills, la segona dels quals és també venerada com a santa; aquest sol fet ja ens dóna mostra de la solidesa de l’educació en la fe catòlica que va donar als seus fills, cosa que cal sumar també a la influència que va exercir en la seva família creant una veritable “església domèstica” en la qual tots els seus membres van progressar en la fe cristiana. La segona part de la seva vida va ser a partir del moment en què es va quedar vídua: van ser uns altres vint-i-vuit anys de vida donada al Senyor a través de la pregària i de les obres de caritat, i mirant de posar els dons que havia rebut de Déu a favor de l’edificació de l’església. Sense entrar ara i aquí en els detalls de tot el que va fer, ni en el contingut de les revelacions que va rebre —que en global han estat acceptades com una experiència interior autèntica, sí que es pot afirmar que tota la seva vida fou un testimoni particular de lluita contra la barreja del mal i del bé que també es donava en el seu temps.
L’exemple dels israelites del temps de Jeremies —que tot i tenint la voluntat de creure cometien males accions, la paràbola del blat i el jull que ens alerta de la presència del mal enmig del bé, i l’exemple de Sta. Brígida en les dues etapes de la seva vida, com a mare i com a religiosa, ens són presentats avui com una ajuda per a les nostres vides. En el nostre món continua present la barreja del bé i del mal, i a tots ens pot passar que ens deixem dominar pel mal sense adonar-nos-en. Avui som convidats a examinar que no ens estiguem enganyant a nosaltres mateixos, i també a comprovar la solidesa que té fonamentar la vida en els ensenyaments del Crist, uns ensenyaments que no només ens han d’ajudar, sinó que també hem d’ensenyar als més joves, sobretot amb l’exemple de la nostra vida.
Dissabte XVI durant l’any / II – Sta. Brígida
