La confiança més profunda en Déu sempre és la millor ajuda.
El missatge de Jesús no deixa indiferent a ningú. Ell mateix va acabar morint a la creu per causa del gran impacte que van tenir les seves paraules, i molts dels primers deixebles no van tenir una sort gaire diferent. Per això els deixebles eren «com ovelles enmig de llops», perquè encara que l’anunci del Regne no hauria de portar sinó pau i amor, en veritat també posava en evidència tot allò que hi anava en contra, i això generava d’entrada rebuig. Un rebuig que fàcilment es podia transformar en por i en odi, fins i tot al si de la pròpia família. Però malgrat tot, les armes que Jesús proposa per lluitar-hi estan en coherència amb el que ell mateix predica: la cautela, la senzillesa, i la perseverança: «sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms», només «els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran». Encara que tot sembli anar en contra, la confiança més profunda en Déu sempre és la millor ajuda.
Aquells dotze deixebles que van ser enviats per Jesús a predicar el Regne de Déu i que rebien les indicacions que acabem d’escoltar, avui som nosaltres. La celebració litúrgica ens actualitza les paraules de Jesús a tots i cadascun dels que les escoltem, i al final de la Missa tornarem a ser enviats un cop més a portar l’anunci del Regne als nostres contemporanis, siguin qui siguin que tinguem a la vora.
I segur que de seguida ens adonarem que les paraules de Jesús s’han complert: dos mil anys després és evident que ni en el propi si de la família cristiana ha calat del tot el missatge, ni s’ha acabat de comprendre: encara que estiguem acostumats a veure-ho i a conviure-hi, les divisions continuen presents en l’interior de l’Església: els cismes històrics continuen vius, i fins i tot la polèmica existeix a l’interior de cada branca de l’Església, amb la diferència de lectures del propi missatge de Jesús que fan els diferents sectors. Com no hem de generar crítiques o polèmica? Potser és una qüestió intrínseca que no es pot resoldre, i potser la tensió és necessària per no caure en la rutina… Qui sap. Però malgrat tot, i encara que a nosaltres ens sigui impossible de resoldre aquestes grans polèmiques i divisions, convé no perdre la consciència que, quan parlem davant dels altres a títol personal, sempre podem portar una paraula d’esperança i de pau, sempre podem ser l’altaveu de l’Esperit Sant que en el moment menys pensat parli a través nostre allà on siguem: «A l’hora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l’Esperit del vostre Pare», deia Jesús als deixebles per quan s’haguessin de defensar. La confiança més profunda en Déu sempre és la millor ajuda, i la cautela, la senzillesa i la perseverança continuen sent per a nosaltres, ara i sempre, consells de vida per fer camí com a deixebles del Crist.
Divendres XIV durant l’any
