Déu ens dóna l’oportunitat de ser feliços.
En la lectura continuada de l’evangeli segons St. Mateu que hem anat fent durant tota la setmana, des de dimecres estem llegint el capítol 10 que comença amb l’elecció dels dotze apòstols. Jesús va enviar aquest grup de deixebles més propers a ell a predicar el Regne de Déu, els va donar instruccions força precises, i els va alertar dels perills que tindrien en transmetre un missatge que no deixava indiferent a ningú. Però al mateix temps —com escoltàvem en el fragment que avui ens ha estat proclamat, els convidava a tenir confiança i els prometia el seu reconeixement. Els donava confiança demanant-los tres vegades que no tinguessin por: ni de proclamar el que han rebut de Jesús, ni dels qui poden matar el cos però no l’ànima, ni de caure en l’oblit del Pare, que els estima i els coneix molt bé perquè els «té comptats cada un dels cabells». I els donava la promesa del seu reconeixement indicant-los que a partir d’aleshores tindrien una relació que els uniria a ell d’una forma especial: «A tothom que em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel».
En aquesta celebració fem memòria de la Mare de Déu, que fou la primera deixebla de Jesús. Ella, que ja cregué en Jesús quan aquest encara no havia nascut, havia rebut de l’àngel la mateixa invitació que Jesús feia avui als deixebles: «No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu» (Cf. Lc 1,30). I també Josep havia estat convidat en somnis a no tenir por: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant» (Cf. Mt 1,20). Perquè per ser deixeble de Jesús cal fer aquest primer pas de la conversió, de tenir fe, i sobretot cal no tenir por i confiar en Déu, que ens dóna l’oportunitat de tenir ser els seus instruments enmig del món.
Nosaltres, doncs, com a deixebles seus en el món d’avui, també estem convidats a no tenir por. Com Maria, com Josep i com els dotze apòstols, hem fet i continuem fent aquest procés de conversió i de confiar en el Senyor. També estem cridats a proclamar el Crist al nostre entorn, malgrat les dificultats que puguem trobar, i encara que només sigui donant el nostre exemple de vida (l’evangeli feia servir la imatge de proclamar el que hem sentit d’ell des dels terrats). I en tercer lloc, havent escollit ser deixebles de Crist també hem fet les renúncies que qualsevol decisió implica: quan avui hem decidit de venir aquí, hem renunciat de fer moltes altres coses; de la mateixa manera, decidint que volíem ser deixebles del Crist, hem renunciat a les maneres de fer que són contràries a l’esperit cristià. És una renúncia que ens permet guanyar una relació especial amb aquest Déu que ens estima, ens coneix i compta amb nosaltres, i que permetent-nos de col·laborar amb ell ens dóna l’oportunitat de donar mentre rebem. En altres paraules, ens dóna l’oportunitat de ser feliços.
Dissabte XIV durant l’any – Sta. Maria en Dissabte