Homilies de l'Efrem

Evangeli Mc 3,20-21 En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se'l perquè deien que havia perdut el seny.   Benvolguts germans i germanes en Crist: Els problemes –que mai no en falten–, ens els podem mirar de dues maneres: com a dificultats que ens impedeixen caminar, o bé com a reptes que cal afrontar, per sortir-ne enfortits després d’haver fet un aprenentatge. Intentem, doncs, analitzar l’evangeli que ens acaba de ser proclamat des d’aquesta perspectiva. Aquests dos versets ens situen al començament de la vida pública de Jesús, quan emprèn una vida itinerant dedicada a la predicació del Regne de Déu, després d’haver deixat la seva llar de Natzaret on hi havia estat tota la vida. Concretament, el text ens presenta dues situacions que va viure a Cafarnaüm, a la casa on estava allotjat. I les dues ...

Evangeli Mt 17,10-13. Mentre baixaven de la muntanya, els deixebles preguntaven a Jesús: «Els mestres de la Llei afirmen que Elies ha de venir com a precursor. Què hi ha d'això?» Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot, però jo us asseguro que ja ha vingut, i que en lloc de reconèixer-lo, l'han tractat com han volgut. Igualment el Fill de l'home haurà de patir a les seves mans». Llavors els deixebles comprengueren que els parlava de Joan Baptista. Benvolguts germans i germanes en Crist: Som en el temps d'Advent, un temps en què l'Església ens convida a preparar-nos per a les festes del Nadal i l'Epifania. Però també és un temps en el que som convidats a reflexionar sobre la fi dels temps, quan Jesús tornarà gloriós per salvar-nos, i fer-nos entrar de forma definitiva en la terra promesa del seu Regne. Per això, en les lectures d'aquest temps litúrgic es repeteixen constantment les crides a tenir una actitud atenta i vi...

Evangeli Lc 20,27-40 En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat». Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscit...

Evangeli Lc 13,1-9 Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels animals que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual». I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: "Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què tenir-la, si no fa més que ocupar la terra?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la, encara aque...

Evangeli Lc 8,4-15 En aquell temps, es reuní entorn de Jesús una gran gentada que venia de totes les poblacions. Ell els digué amb una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part caigué arran del camí, i la van trepitjar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part caigué a la roca, però quan començava a créixer s'assecà, perquè no hi havia saó. Una altra part caigué enmig dels cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, caigué a la terra bona, i quan hagué crescut arribà a donar el cent per u». Acabat de dir això, cridà: «Qui tingui orelles que ho senti». Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles perquè, tot i veure-hi, no vegin, tot i sentir-hi, no entenguin. La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. La qu...

Evangeli Mt 23,1-12 En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d'ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui mestre. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser serv...

Evangeli Mt 14,1-12 En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». És que Herodes havia agafat Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó per qüestió d’Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l’hauria mort, però no s’hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d’Herodes, la filla d’Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s’entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va dona...